Dimarts, durant el funeral a Montserrat del pare Josep Massot i Muntaner, es va recordar que una de les divises d\u2019aquest gran intel\u00b7lectual va ser \u201cfortiter in re, suaviter in modo\u201d. Certament, l\u2019eminent fil\u00f2leg, historiador i editor era un home de formes amables i cordials amb les quals assolia els seus objectius, marcats per la claredat, la voluntat, el rigor i una tenacitat envejable, blindada contra tota mena de dificultats i obstacles. De fet, aquest lema s\u2019escau perfectament a alg\u00fa que era com l\u2019encarnaci\u00f3 de la pedra i el jonc, dos elements de la natura molt especials. Massot era la pedra que va polint altres pedres, i era el jonc que sembla a punt de trencar-se per\u00f2 \u00e9s flexible i fort. Per tirar endavant tot el que depenia del seu criteri i de la seva gesti\u00f3, aquest home de fe i de lletres mallorqu\u00ed va actuar com a pedra i com a jonc. Les cultures \u2013grans o petites\u2013 necessiten persones d\u2019aquesta mena per fer-se robustes.
\n
\nA Massot no li passava res per alt, et podia sorprendre amb la correcci\u00f3 d\u2019una dada que semblava secund\u00e0ria per\u00f2 no ho era. Minuci\u00f3s i exigent, cap detall quedava fora del seu radar. Gr\u00e0cies a les reunions del consell de redacci\u00f3 de la revista Serra d\u2019Or , vaig poder gaudir de la intel\u00b7lig\u00e8ncia i del sentit de l\u2019humor \u2013fin\u00edssim\u2013 del pare Massot, que amollava sempre, amb eleg\u00e0ncia, les paraules adequades per centrar un debat o explicar un assumpte que era del seu inter\u00e8s. Els seus silencis, acompanyats amb aquell somriure de curiositat i discreci\u00f3 impertorbable, ens preparaven per a la frase que, m\u00e9s d\u2019una vegada, ens podia deixar fora de joc.
\n
\nFins a l\u2019\u00faltim moment, va prestar atenci\u00f3\u00ad al dia a dia bullici\u00f3s, amb mirada llarga, ment oberta i una gran generositat amb tots els que vam tenir la sort enorme de poder col\u00b7laborar-hi. No s\u00e9 com s\u2019ho feia, per\u00f2 estava al corrent de la vida cultu\u00adral en totes les seves expressions, des d\u2019un autor conegut nom\u00e9s per mi\u00adnories fins al darrer fenomen de la cul\u00adtura de masses; diuen que dormia poc, aix\u00f2\u00ad li permetia esgarrapar hores per a l\u2019es\u00adtudi. Tenia al cap tota la tradici\u00f3 cultural i per aix\u00f2 podia comprendre el valor d\u2019all\u00f2 que \u00e9s nou o es pret\u00e9n original.
\n Malgrat el temps que va passar als arxius, no podem parlar de Massot com d\u2019un intel\u00b7lectual tancat en una torre d\u2019ivori, hem de pensar en un savi que feia activisme cultural d\u2019alt nivell. El seu comprom\u00eds amb el pa\u00eds el va convertir en una refer\u00e8ncia del darrer mig segle catal\u00e0, com a responsable de l\u2019editorial m\u00e9s antiga d\u2019Europa i com a director de la revista Serra d\u2019Or i altres cap\u00e7aleres. Per\u00f2 el seu va ser un activisme cultural sense soroll, sense protagonismes exagerats, sense escarafalls. Ben lluny de la sobreactuaci\u00f3 t\u00edpica del nostre present, Massot estava m\u00e9s enderiat en fer (i ajudar a fer) que en mostrar el que havia fet. Per cert, s\u00f3n moltes les persones que poden donar testimoni de com el suport de Massot va ser important en les seves respectives carreres com a escriptors, historiadors, artistes, etc\u00e8tera. Repartir joc i apostar sense paternalismes per les noves generacions tamb\u00e9 formava part del seu talent.
\n <\/p>\n
Lluny de la sobreactuaci\u00f3, estava m\u00e9s enderiat en fer (i ajudar a fer) que en mostrar el que havia fet<\/p><\/blockquote>\n
\nAra que hi ha tants debats (un p\u00e8l espasm\u00f2dics) sobre el futur de la llengua catalana, la suposada decad\u00e8ncia de Barcelona, el desinter\u00e8s de la classe pol\u00edtica per la cultura o les complexes relacions institucionals entre el Principat, Val\u00e8ncia i les Balears, no ser\u00e0 sobrer remarcar que Massot va treballar sempre amb una visi\u00f3 \u00e0mplia de la cultura i la llengua que compartim catalans, valencians i mallorquins, amb una normalitat exemplar. I ho va fer des de Montserrat i des de Barcelona, sempre amb els ulls posats\u00ad a Europa. M\u2019agrada consignar aix\u00f2, justament quan celebrem els cent anys del naixement de Joan Fuster, un altre referent sense el qual no podem fer el relat d\u2019una societat que, a em\u00adpentes i rodolons, passa de les coordenades de la resist\u00e8ncia a les coordenades desconcertants del m\u00f3n global\u00ad.
\n
\n\u00c9s magn\u00edfic que Netflix, HBO i Disney ofereixin les seves pel\u00b7l\u00edcules en catal\u00e0, com ho \u00e9s que Rosal\u00eda canti en la llengua de Ramon Llull, com ho \u00e9s que Londres dediqui una setmana a les lletres catalanes, com ho \u00e9s que la pel\u00b7l\u00edcula Alcarr\u00e0s arribi a les pantalles de mig m\u00f3n. Per\u00f2 tinguem present que totes aquestes coses existeixen perqu\u00e8, abans i sense esperar ni la fama ni la riquesa, persones com Josep Massot i Muntaner \u2013imagineu-lo jove i esperan\u00e7at durant els dif\u00edcils anys seixanta\u2013 van desbrossar el cam\u00ed.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Dimarts, durant el funeral a Montserrat del pare Josep Massot i Muntaner, es va recordar que una de les divises d\u2019aquest gran intel\u00b7lectual va ser \u201cfortiter in re, suaviter in…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7351,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,13,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7350"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7350"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7350\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7352,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7350\/revisions\/7352"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7350"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7350"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7350"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}