22 oct 2000 J.J. Ibarretxe – L’arquer que va trepitjar xiclet

En coincidència amb la doble moció de censura que li van presentar PP i PSOE, el lehendakari, que governa en minoria, va convocar la manifestació contra ETA que ahir es va celebrar a Bilbao. Ibarretxe, que va arribar a la presidència del Govern basc al gener de l’any passat, intenta mantenir el seu paper institucional dins d’un clima polític i social alterat per la violència. Amb 43 anys i fama d’home tranquil, aquesta setmana ha fet una oferta d’acord per superar l’estatut de Guernica. L’oposició li ha fet cas.És com si l’haguessin fabricat dins d’un vestit d’amiant. Dissenyat per suportar una forta pressió que crema cada dia. Un cos i un semblant equipats per presidir el país on la política depassa les vores del bol. Tant que, de vegades, a dir dels seus adversaris, sembla que hagi quedat paralitzat, immòbil, a mercè d’uns esdeveniments que li sobrepassen. Deu ser gràcies a la distància que posa entre el seu personatge i l’escenari que transita que és capaç de practicar una cortesia continguda i polida, que està clavada a les antípodes de qualsevol frivolitat. El lehendakari Juan José Ibarretxe ho explicava, dijous passat nit, en una entrevista emesa en horari “prime-time”, en el segon canal d’Euskal Telebista, la cadena autonòmica basca:

-El meu “aita” (pare) em va ensenyar que l’educació és la clau per anar pel món i per poder entendre’t amb algú.

Tant de bo tot fos tan fàcil com això a Euskadi. Però hi ha les pistoles i també els interessos electorals immediats. Precisament l'”aita” d’Ibarretxe i la seva família, nacionalista de sempre, van haver de passar uns anys de desterrament a Galícia, després de la Guerra Civil. Avui, el president del Govern basc ha de ser, després de Xabier Arzalluz, el polític contemporani de les Espanyes que més insults, improperis i desfavors ha rebut des de l’oposició i des de molts mitjans. Però ell sembla no perdre els nervis. Ni després de passar, fa pocs dies, per una doble moció de censura per part de PP i PSOE. Ni quan -com va passar aquesta setmana al Parlament basc- seus adversaris el van acusar novament de no tenir legitimitat per seguir governant i d’autoritat moral per convocar una manifestació de rebuig a ETA com la que va tenir lloc ahir a Bilbao.

Té el rostre honest i les actituds mesurades, gairebé al mil·límetre. Són atributs d’algú a qui compraríem, amb tranquil·litat, un cotxe de segona mà. La paradoxa és que els seus contraris insisteixen a dir que el que realment va vendre el lehendakari, quan va arribar a acords amb EH en el context de la treva d’ETA, va ser una gran moto. Llavors, se’ns apareix el personatge vestit a la guisa de mestre arquer. Però un arquer amb massa mala sort, que ha trepitjat un gran i enganxós xiclet del terra, al minut d’haver disparat la seva única fletxa. La fletxa no fa diana, surt del quadre. L’arquer no pot disparar més ni es pot moure per recuperar la fletxa. Ha de confiar en algú que se li acosti. Ningú ho fa. Davant la situació, decideix tibar l’arc com si pogués tornar a disparar en qualsevol moment. Com si tingués fletxa. I sembla que no es cansarà. A Ibarretxe se li endevinen els molls interiors de l’arquer en estat d’alerta. La seva esquena, una mica corbada, ho indica. En aquest punt de la faula, el narrador pregunta als oients:

Creuen vostès que Ibarretxe i el PNB van actuar de bona fe amb això de la treva?

-Sí, de bona fe, però es van equivocar. Ells mateixos ho han reconegut.

-Potser, però durant gairebé 18 mesos no hi va haver morts. O això no compta?

-I com estem ara? ¿Pitjor o millor? Ibarretxe s’ha de moure. Ha de convocar eleccions. I no només perquè ho demani el PP.

Queden dos anys de la present legislatura i ningú creu que puguin completar-se. Una veritable gimcana al desert per Ibarretxe i els seus consellers. Davant les demandes perquè tanqui la persian, aquest corredor de marató i ciclista ha conjurat qualsevol ensorrament o pájara amb una barreja estranya de disciplina, ordre intern i desconnexió els caps de setmana. Segueix dins del vestit d’amiant però se’l treu per airejar-se. Al contrari que Jordi Pujol, que recorre les comarques en dissabte i diumenge, Ibarretxe prefereix aprofitar els festius per a l’oci i les devocions familiars amb la seva dona i les seves dues filles. I tornar, després, a representar un personatge a qui han retallat el guió, encara que no vulgui admetre-ho: -Jo no sóc partidari dels temps morts.

Quan era vicelehendakari amb Ardanza, tenia fama, a Madrid, de ser bon negociador. Ibarretxe anava de bo i deixava per a altres, com Javier Balza, la cara de dolent. Aquests mateixos coneixedors afegeixen que l’actual lehendakari se sap tant el paper de bo que li falta un punt de cocció per a ser capaç de donar el cop a la taula. Es refereixen, sobretot, a l’actitud davant el seu propi partit. I als retombs que ha hagut de fer i fa per no perdre el compàs. A la frontera entre la fatalitat i el fracàs, entre la corda fluixa i la voluntat de resistir, entre el realisme de la gestió i el pes de la utopia, Ibarretxe és ara una figura posada a la intempèrie. Es diu que el PNB tornarà a situar-lo com a candidat. No fer-ho seria donar la raó als altres. Però, ¿resistirà tant l’amiant?