03 des 2000 Yaratullah Monturiol – A la frontera i gràcies a Déu

Descendent directa de Narcís Monturiol, l’inventor del primer submarí, aquesta catalana de 39 anys es va convertir a l’islam en 1985. Elisabet va donar pas a Yaratullah i el 1994 va crear, juntament amb altres dones, l’associació Insha Allah (Si Déu Vol), que treballa en l’estudi i en la promoció de la dona musulmana. El 1999 va ser una de les organitzadores a Barcelona del I Congrés de Dones Musulmanes. Diu que l’islam li permet ser millor, prendre consciència dels seus actes i gaudir més de cada dia.

La pregunta no pot ser una altra: Per què una catalana de cognom tan arrelat com notori es va convertir a l’islam? La resposta que obtenim és senzilla: “Era el meu destí”. Estic assegut a terra, a sobre d’una catifa, i vaig descalç. Tinc davant a una dona amable, bona conversadora i bastant previnguda davant el periodista que vol saber. Tot i la desconfiança, l’acollida és hospitalària. El local de l’associació Insha Allah és un pis minúscul al carrer Sant Pere Mitjà de Barcelona, a prop del Palau de la Música Catalana. Un parell d’ordinadors, unes cadires, quatre prestatgeries plenes de llibres i arxivadors i, darrere d’un biombo, una zona habilitada per pregar. És en aquest reservat on m’explica el seu procés de conversió: -Vaig començar experimentant un Ramadà, sense pensar gaire en l’islam en general. Pel cicle lunar, pel vincle del calendari musulmà amb la natura.

Vaig començar, més tard, a prendre consciència de moltes coses. Vaig observar que l’univers no podia ser fruit de l’atzar. I vaig trobar una coherència en l’islam.

Abans de tot això, com els passa a tantes persones, la ciutadana Monturiol havia travessat una crisi religiosa en l’adolescència que el va portar a prescindir d’aquesta dimensió transcendent. Catòlica batejada, el seu pare va fer la guerra a l’exèrcit de la República i les idees familiars sempre van ser més o menys progressistes. L’heterodòxia revolucionària de l’avantpassat polític i inventor havien persistit, d’alguna manera, en el cognom. Tot i la típica ruptura juvenil amb les formes de la religiositat circumdants, Monturiol no va deixar mai de sentir-se atreta per l’espiritual a través del contacte amb la natura. Intuïm, per ventura, en ella l’ombra poc dissimulada d’una hippy tardana, a qui el desencís d’altres moments va agafar amb un credo ple de respostes. I va pegar el salt. Va abraçar la fe dels musulmans, d’això fa ja quinze anys. Hi va haver de tot:

-En la meva casa, primer, es van estranyar. Després, a la meva mare li va semblar bé, perquè ha vist que jo ho vivia com una cosa bona. A la família hi va haver tot tipus de reaccions i entre les amistats, també. Si vaig perdre alguns amics per la meva conversió, va ser perquè no ho eren realment.

Per la seva vestimenta, Yaratullah Monturiol podria ser una immigrant de qualsevol país magribí. Usa vel i va decidir deixar de vestir-a l’estil occidental perquè així se sent més d’acord amb la seva fe. És un vel blau que s’enquadra un rostre expressiu, que somriu fàcilment. Durant els primers temps com a fidel musulmana, es posava i es treia aquesta peça segons el moment. Era inseguretat. Ara realitza totes les seves activitats mostrant la seva condició. Afirma que és una opció espiritual més i la desvincula de qualsevol impostura folklòrica o anecdòtica. Encara que ella no ho ha fet servir mai, defensa que les noies puguin utilitzar el “xador”, fins i tot a l’escola, cosa que va aixecar polèmiques a França.

Pel seu aspecte, més d’una vegada l’han pres per estrangera. En sentir respondre en perfecte castellà o català, l’interlocutor queda desconcertat. I entre els musulmans no deixa de ser, així mateix, algú diferent. Ella se sap i exerceix com a personatge situat a la frontera difícil entre cultures, religions i costums allunyades. Aquesta condició es duplica en assumir un paper de dona activa en la diversitat moltes vegades discordant de les entitats islàmiques a Catalunya i Espanya. Aquí no falten alguns imams poc donats a tolerar que les dones s’expressin amb llibertat.

Monturiol no va passar per la universitat però fa anys que es dedica sistemàticament a l’estudi. Es considera una dona de reflexió tant com d’acció. Accepta que es digui que la seva visió de l’islam és oberta i progressista, però puntualitza que no pot ser etiquetada de feminista. Manté que són algunes interpretacions tancades de l’Alcorà i determinats costums locals les que projecten la imatge d’un islam que sotmet a la dona. Llegeixo a Anne-Marie Delcambre que Mahoma, que era monògam a la Meca, a Medina va consolidar relacions amb diverses dones per assentar l’incipient Estat islàmic. Aquí hi ha els noms d’Aicha, de Hafsa, de Sauda, i de Zaynab, i a aquesta última sembla que el Profeta va estimar més enllà de l’interès polític.

Yaratullah treballa pels matins i dedica les tardes a la seva associació. No vol que es donin dades del seu treball, no vol barrejar les coses, diu. Està casada i és mare, però tampoc vol revelar la religió del seu espòs. Arribem a aquesta línia delicada quan es fa fosc i, segons els preceptes, el fidel pot posar fi al dejuni del Ramadà, fins que surti el sol. Yaratullah em convida a dinar dàtils i coques. He tingut el privilegi d’escoltar-la dient el “salat” (oració) en àrab i he pensat que la seva va ser una elecció radical com n’hi ha poques. No sé si el seu forma part del passat o del futur.