07 oct 2011 Buñuel i la comunitat
Jaume Radigales, crític musical d’aquesta casa i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, fa servir YouTube per penjar-hi materials que comenta a les seves classes d’estètica, música i cinema, amb la finalitat que els seus alumnes els puguin revisar quan vulguin. Les anomenades xarxes socials, com veuen, poden ajudar a la formació de la gent a més d’afavorir el debat i l’intercanvi de missatges. Però tota aquesta visió positiva i arcàdica, gairebé eufòrica, de la nostra opulenta tecnologia comunicativa va quedar en suspens quan l’amic Radigales va rebre el següent comunicat en castellà, que copio tot seguit: “La comunidad de YouTube ha marcado uno o varios vídeos tuyos como inadecuados. Una vez que se marca un vídeo, el equipo de YouTube lo revisa para comprobar si cumple las Normas de la comunidad. Tras revisarlos, hemos determinado que los siguientes vídeos incluyen contenido que infringe estas normas, por lo que se han desactivado. YouTube no es un sitio para mostrar desnudos, pornografía u otro tipo de contenido cuya finalidad sea la provocación sexual. YouTube establece excepciones limitadas en lo que respecta a contenido científico, artístico, documental y educativo adecuado, pero únicamente en los casos en los que está clara la intención del vídeo publicado y en los que la naturaleza del desnudo no sea sexual en modo alguno”. El vídeo penjat, agafin-se fort, era Un chien andalou, la primera obra de Luis Buñuel, un clàssic extraordinari de 1929. El meu col·lega, com és natural, va quedar-se de pedra.
No cal que insistim gaire en la ignorància sideral que posa al descobert la censura de YouTube. Més enllà, el que resulta fascinant és la retòrica del comunicat emès. Sempre es parla de “la comunitat”, la qual cosa resultaria simpàtica si l’assumpte fos un altre. Quina comunitat? La de la gent amb criteri o la dels ximplets que projecten llurs repressions ràncies sobre tot? Per què escriuen Normas amb majúscula? Pensen que es tracta dels Deu Manaments o de la Constitució? Com saben quina és la intenció de qui ha penjat un material? Quin paràmetre fan servir per qualificar unes imatges d’adequades o inadequades? Com se sap si un nu és de naturalesa sexual o no? I, sobretot, com és que la comunitat es permet exhibir una incultura tan descarnada i desoladora? No espero cap resposta perquè, com és obvi, el missatge de YouTube és un pur deliri sense cap ni peus, més propi d’una oficina sinistra de censura de qualsevol dictadura passada o present, i ja se sap que la censura acaba menant a l’absurd.
Però el millor de tot plegat és que aquesta comunitat puritana no té memòria ni es coordina gaire. Resulta que, com em comenta el també professor Jaume Benet, si hom cerca Un chien andalou a YouTube, hi trobarà diverses pàgines de clips del film amb desenes de còpies.