14 oct 2011 Fer-ho oralment

Sóc un dels 70 milions de persones amb la BlackBerry no gaire fina. Primer vaig pensar que era només el meu aparell el que feia el boig, però, abans de fotre’l balcó avall, vaig assabentar-me que el problema era d’ells, vull dir de l’empresa RIM, que és la companyia que fabrica l’artefacte i gestiona els serveis de dades que en depenen.

Quan era petit i la tele en blanc i negre s’espatllava, tots teníem clar que hi havia avaries de dues menes: les nostres (del televisor o de l’antena de casa) i les d’ells (del servei de TVE, emissora del règim i en règim de monopoli); si els responsables eren ells, tots respiràvem tranquils, deixàvem de donar cops al receptor i sentenciàvem “és d’ells”, a la manera d’un conjur que ens unia a la resta de llars que s’havien quedat sense gaudir de l’Un, dos, tres, de la telesèrie protagonitzada pel detectiu Ironside o dels dibuixos animats doblats al castellà de Puerto Rico.

Dilluns passat, després de remenar la BlackBerry una bona estona, d’apagar-la i encendre-la diversos cops, de posar i treure-li la bateria, i d’altres accions irracionals d’aquesta mena, vaig celebrar que es tractés d’una apagada global, bo i recordant la precarietat tecnològica tribal de la meva infància. La germanor implícita dels damnificats per aquestes contingències reconforta molt.

Quan escric aquestes ratlles, els de can BlackBerry encara estan desbordats, segons s’informa. El cas, que dura més d’allò que una firma d’aquest pes es pot permetre, convida a tota mena de reflexions sobre la nostra condició d’éssers sempre connectats. Si la tecnologia que ens fa sentir una mica déus se’n va en orris, sembla com si la tragèdia fos servida. I reconec que jo també m’he emprenyat davant d’aquesta emergència i davant de l’evident manca d’eficàcia i previsió dels que lideren un negoci tan important. Amb tot, malgrat que no poso en dubte els perjudicis econòmics i d’altre tipus que produeix aquest episodi, no cal exagerar. Dit això, tampoc ens passem per l’altre cantó, com quan es diu que, gràcies a aquest col·lapse en els serveis de missatgeria i navegació per internet, molts humans han redescobert la comunicació oral, allò que abans en dèiem parlar per telèfon.

Ens hem tornat més ximples del que acostumem a ser davant de les sensacionals joguines que prolonguen els nostres sentits? És cert que només recuperem la sopa d’all per accident i encara? Tanta gent havia oblidat que algunes gestions necessiten la conversa per desenvolupar-se amb èxit? L’oralitat recupera terreny perquè una avaria planetària ens obliga a trucar a aquell individu amb el qual només intercanviàvem correus electrònics. Tot plegat em fa tant de riure com aquells que han redescobert l’encís de la tertúlia al bar de la cantonada després d’estar enganxats cada matinada a xats i reunions virtuals amb la Caputxeta Vermella, Batman o L’home del sac.