No hi ha ni un cèntim al calaix, però el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya crearà, a partir de l’any que ve, tallers perquè els pares aprenguin a afrontar conflictes amb els seus fills

Ho heu llegit bé, no hi ha cap errada: tallers pagats amb els nostres impostos per a saber fer allò que tota la vida han hagut de fer pares i mares de la millor manera que han pogut. Atès que les finances de l’administració autonòmica són magres, hom no pot deixar de sorprendre’s per aquesta iniciativa. El drama és que, si visquéssim en un període de vaques grasses, aquesta ocurrència passaria molt més desapercebuda i gairebé tothom trobaria d’allò més normal que els poders públics ens ensenyin com hem de relacionar-nos amb les criatures que, en principi lliurement, hem portat al món. No anem bé.

Que ser pare és un assumpte delicat no ho nega pas ningú. Que la paternitat ha esdevingut un ofici més complicat d’ençà de les últimes dècades tampoc no es posa en dubte. Els canvis accelerats i profunds en el món laboral, educatiu i en les formes de família han trencat molts esquemes que, millor o pitjor, servien per a resoldre o contenir els conflictes de sempre entre pares i fills. Avui, els infants esdevenen adolescents més aviat que no abans, una condició que s’allargassa de manera espectacular, a vegades fins gairebé els trenta anys o més.

Afegim-hi un altre problema: la tendència creixent i suïcida de molts pares a permetre que els fills imposin la seva voluntat sempre i en tot moment, per mandra o imperícia quan toca posar límits, que és allò que, finalment, educa. Els nens i els adolescents viuen sobreprotegits i consentits en un entorn adult que, massa sovint, és incapaç de transmetre uns hàbits i unes actituds que són imprescindibles per a créixer i aprendre a anar pel món. I no parlo de valors perquè em sembla un fals debat, en aquest cas; no serveixen de res els valors en abstracte si no hi ha límits ben tangibles.

Una societat en la qual el govern ha d’ensinistrar els pares a resoldre els conflictes amb els fills és una societat emmalaltida. Uns pares que necessiten que el poder públic els tregui aquestes castanyes del foc potser s’ho haurien de fer mirar. Per què no creen també un taller on, primer de tot, s’ensenyi a la gent a ser responsable de la pròpia vida?