03 nov 2011 Sense emoció

Mentre tothom busca emocions que omplin la vida quotidiana ni que només fos amb sensacions de tot a cent, els polítics que aspiren a dirigir el govern d’espanya estan condemnats a competir ara en una cursa electoral sense cap mena d’interès. Es dóna per fet –les enquestes ho reiteren des de fa mesos– que el PP guanyarà la partida i que el PSOE haurà de resignar-se a travessar el desert. Quina gràcia, oi? Aleshores, per no morir-nos d’avorriment, ens dediquem a especular sobre si la victòria de Rajoy serà important o molt important, o sobre si la depressió al carrer Ferraz serà galopant o de cavall. Una campanya tan rebullida transforma el joc democràtic en una cosa tan apassionant com esperar que el semàfor canviï de color. A Catalunya, però, tenim motius per a la conversa, si més no. Aquí, els socialistes defensaran a peu i a cavall la primera posició davant dels populars, i els de CIU faran tot el que puguin per evitar quedar tercers. Si això fatiga, també es pot xerrar sobre futurs ministres indígenes, entreteniment que fa les delícies dels nostres pròcers, fascinats encara per la figura decimonònica del ministre català, una faula tan extraordinària que supera la dels Reis Mags.