05 nov 2011 Com parlar-li al perdedor

Entre les dades del darrer sondeig del CIS i el cara a cara televisiu del dilluns vinent, els candidats van fent allò que les agendes els manen amb esma descriptible. Aquesta és una campanya tan prescindible i eixarreïda que només em sembla apassionant en els seus microdetalls. Un exemple: us heu fixat en les visites rituals que fan els candidats a les empreses, laboratoris de recerca, universitats i llocs semblants? De tant en tant, s’aturen davant d’alguna màquina i atenen explicacions extremadament sofisticades. Vosaltres creieu que el protagonista escolta de debò? Si la visita es fa tot lluint bata blanca o granota blava i casc, les imatges de la tele fan molta més patxoca.

Jo em demano com li deuen parlar en aquestes trobades a Rubalcaba? Si ets el responsable d’aquella empresa o d’aquell centre de recerca, com t’ho fas perquè la comèdia davant del perdedor cantat de les eleccions no sigui absurda del tot? I també em demano com pot el perdedor representar amb gràcia i dignitat el seu paper complicat? Aquí és on es demostra la professionalitat sense trucs i la soltesa de l’interfecte.

L’any 1980, quan les primeres eleccions catalanes, corria un comentari malèvol segons el qual “hi ha dos homes a Catalunya que no poden dormir: un és Joan Reventós, perquè ja es veu president de la Generalitat; i l’altre és Jordi Pujol, pel contrari”. Aquella vegada, totes les previsions van fallar i va guanyar el líder nacionalista. Ara no hi haurà sorpreses. Rajoy tindrà molta feina. Per això no acabo d’entendre tanta eufòria en els rengles populars.