11 nov 2011 Com t’ho explicaria?

Van acabar molt malament per un malentès. Havien fet servir Twitter per comentar un assumpte delicat, que exigia molts matisos i contrapunts, que reclamava dir les coses de manera indirecta i pausada, que havia de ser expressat amb un ús generós i subtil dels conceptes. Van tancar la discussió després de creuar diverses piulades nervioses, que anaven encadenant incomprensions i confusions, frases equívoques i abreujaments letals. Com podia dir-li tot el que pensava sobre una qüestió tan envitricollada mitjançant 140 caràcters? No podia. Perquè la complexitat del que els ocupava es convertia en caricatura cada cop que havia de sintetitzar-se de manera tan extrema. I la caricatura involuntària els va esclatar als dits de mala manera, i llavors van decidir, enutjats i fatigats, que tot diàleg era una pèrdua de temps.

Els apòstols més entusiastes de l’anomenada política 2.0 afirmen que eines com Twitter canviaran completament aquest estrany ofici que és prendre decisions en nom dels ciutadans. Sense menystenir la incorporació d’aquests instruments a la tasca del polític, si res demostra una campanya electoral com la que ara suportem és, sobretot, la necessitat inajornable de veritables explicacions –a fons i matisades– d’allò que es proposa als electors. Fixeu-vos: la realitat que vivim és cada cop més obscura, però això no redueix la simplicitat dels missatges, més aviat convida a portar-la al límit. Causes i processos que modifiquen la nostra vida són altament inintel·ligibles per a l’home del carrer i també per als experts, que no es posen d’acord en els diagnòstics. L’economia i la política apareixen com disciplines més esotèriques que mai, però la comunicació massiva que es fa sobre i al voltant d’aquestes tendeix a ser una acumulació d’encenalls, fragments que ens cauen a sobre i ens colguen. Algun dia, els assessors de torn s’adonaran que molts polítics van morint a poc a poc quan, en comptes d’explicar-se de manera raonable, només volen “arribar a la gent”. Explicar-se o arribar, vet aquí el dilema de qui es dedica a aquest ofici tan important i tan bescantat. Si t’expliques, pots arribar o no al ciutadà, dependrà de la teva credibilitat, capacitat d’argumentar i sentit de l’oportunitat. Si només vols arribar a la gent, segur que no arribaràs a ningú, encara que tinguis moltíssims seguidors al teu Twitter oficial.