21 nov 2011 Responsabilitat del catalanisme útil
Mai, fins ara, CIU no havia aconseguit quedar com a primera força a Catalunya en unes eleccions generals. La victòria històrica aconseguida per la llista encapçalada per Duran Lleida es produeix en un context de gran onada del PP, la qual cosa encara li atorga més valor. Aquest èxit intensifica la gran responsabilitat del catalanisme central a Madrid durant els quatre propers anys, percebut pels electors com la marca més útil per frenar els populars i per defensar amb eficàcia els interessos de la societat catalana. Cal afegir que la nació catalana, com la basca, segueix demostrant que és políticament diferent, una realitat viva a la qual contribueixen també els diputats assolits per ICV i ERC. Això és d’una importància cabdal, i conjura els intents de reduir Catalunya a una mera província que imita el bipartidisme PP-PSOE.
La senyora Pérez, tradicional votant de la federació, no ha fallat i, a més, ha convençut els seus veïns, amics i familiars, cansats del socialisme erràtic de Zapatero i potser inicialment seduïts pel concepte de canvi que ha estat bandera de Rajoy. CIU es va recuperar en les eleccions catalanes del novembre de l’any passat, que van portar Mas a la presidència, i es va consolidar en les municipals del maig, amb un avanç espectacular, també a Barcelona. Els resultats d’aquests comicis assenyalen que continua el cicle ascendent del nacionalisme majoritari en paral·lel a la caiguda del PSC.
Tot i que en aquesta recent campanya no es discutien en teoria les polítiques que el Govern de Mas està aplicant, és un fet que les retallades han estat presents al debat, sobretot perquè els socialistes i també ICV hi han insistit, bo i cercant un vot de càstig contra les decisions de CIU al capdavant de l’administració autonòmica. El fracàs d’aquesta tàctica és estrepitós i, per tant, es fa palès que una part important de la societat catalana comprèn els ajustaments pressupostaris que porten a terme els departaments de la Generalitat. Una majoria ha entès que Mas fa política sense amagar la veritat, des del rigor i la responsabilitat. Ell és l’únic governant de tot l’estat que, fins ara, ha assumit el repte.
Aquesta responsabilitat que exhibeixen Mas i Duran serà molt necessària, imprescindible, enfront d’un PP que té més poder que mai. No per repetir l’actitud errònia i poc combativa de CIU davant la majoria absoluta d’aznar l’any 2000, sinó per plantejar amb autoritat (la que dóna ser l’opció principal que Catalunya envia a les Corts espanyoles) les demandes més sentides del país, començant per un nou pacte fiscal, promesa de la federació que concita un gran consens. Però res de tot això no serà possible sense intel·ligència, fermesa i capacitat de sumar.