15 mai 2012 Hollande, un succedani
El triomf del socialista François Hollande a França ha portat una comprensible alegria a les esquerres locals, a banda d’una gran esperança al govern de Rajoy, que resa nit i dia perquè el nou president de la República pugui relaxar una mica els rigors de la cancellera Merkel. Entre els més contents dels feliços per la victòria del candidat hi ha els socialistes catalans, que han expressat el seu goig amb una vehemència realment insospitada. El sempre analític Miquel Iceta ha deixat caure que el PSC sovint ha trobat “inspiració” en els aires francesos, la qual cosa no sé si és un mèrit o una desgràcia, sincerament.
A la vida, tothom fa servir una forma o una altra de succedanis. Tots som febles i tots necessitem substàncies i objectes que ens compensin de les penes i treballs que ens toquen. Si les coses van mal dades als nostres verals, pots mirar cap a París i consolar-te una estona amb la joia d’aquells que –sobre el paper– representen més o menys la teva ideologia i els teus valors. Caldria, però, dedicar un article a banda al jacobinisme dels PSF, un atribut que suposo no deu agradar pas a tots els dirigents, militants i electors del PSC.
Amb tot, el drama no és estar subjecte a una metadona o a una altra per a fer-te passar l’ànsia. El gran problema dels socialistes catalans és que semblen dedicar-se únicament a les celebracions en honor a Hollande, en comptes de fer alguna cosa substancial com a principal formació política de l’oposició al Parlament de Catalunya. On és el PSC? Què pensa el PSC sobre això o allò? El seu camí cap a la irrellevància és preocupant, perquè fa lluir més encara el paper del PP català, que precisament vol esdevenir, tan aviat com pugui, la segona força del mapa de partits del Principat.
Mentre Pere Navarro i el seu equip cantaven i ballaven perquè Hollande havia fet fora Sarkozy, Alícia Sánchez-Camacho remenava la cua davant les càmeres, al 13è congrés dels populars catalans. No s’hi val a badar. Quants dels votants del PSC són susceptibles de passar-se al PP sense gaires manies? En els tres darrers comicis a Catalunya, ja s’ha vist que, sobretot a l’àrea metropolitana, aquests vasos comunicants funcionen d’una manera creixent i que beneficien la dreta d’obediència espanyola. Navarro hauria de frenar les efusions franceses i estar més per la feina. Vaja, si és que no vol tancar la paradeta.