18 mai 2012 El teu jo, a borsa
Em trobo pel carrer un conegut que es queixa iradament de la sortida a borsa de Facebook, com si se sentís traït pel seu millor amic o enganyat per la seva dona. Ell era un entusiasta de la xarxa social més concorreguda, però ara, molt i molt emprenyat amb Mark Zuckerberg, s’ha convertit en un detractor furibund de l’invent. L’home s’havia cregut de debò la gratuïtat de Facebook i considerava que fer servir aquest canal per tenir “amics” era com haver arribat a una forma d’utopia que afavoriria la solidaritat, la pau i moltes coses més. Fervorós creient d’una futura democràcia cibernètica i l’abolició del capitalisme per la via digital, el meu conegut no pot entendre que el seu estimat Facebook sigui també un obscur objecte de desig a Wall Street, com qualsevol mercaderia, producte o servei que el sistema -ell sempre parla del sistema- posa a disposició del personal.
La padrina tenia clar -i no hauríem d’haver-ho oblidat- que “el que no es paga amb diners es paga amb dinars”. Les xarxes socials -segons molts profetes- ens portaran un món nou que abolirà els peatges -ai, els peatges- i la propietat privada, i llavors serem feliços i menjarem anissos, integrats en una consciència global única que serà capaç de trobar solució a tot de manera espontània. Certament, vivim una revolució tecnològica de gran abast, comparable a la invenció de la impremta, però cal seu prudents a l’hora de projectar els efectes meravellosos d’aquestes transformacions materials i culturals.
El professor i periodista Josep Lluís Micó, que recentment ha publicat el molt valuós i documentat llibre Ciberètica. TIC i canvi de valors (Barcino), explica molt bé el fenomen que ha descobert de manera abrupta el meu conegut, ahir tecnoeufòric: “La majoria dels serveis i continguts d’internet no costen diners, però tampoc no són absolutament gratuïts. Un dels preus que ha de pagar l’usuari per navegar pel web, pels llocs on entra, pels continguts que es descarrega, per les relacions que té, és el rastre que deixa. Aquesta informació val, per exemple, per personalitzar la publicitat que se li envia, incloent les aplicacions de geolocalització per saber on es troba i què li pot agradar en cada moment”. És a dir, que la nostra petja al ciberespai és allò que genera beneficis milionaris. Pensàveu tenir centenars d’amics a Facebook però, en realitat, només heu multiplicat la vostra empremta.
Aquest negoci és vell. En el clàssic món televisiu de canals de franc, l’audiència esdevenia cobejada mercaderia, però la petita pantalla no pretenia ser el que no era. Ara, en canvi, les xarxes socials fan una operació similar i, a la vegada, abonen la fantasia del gratis total i del bon rotllo planetari. El meu conegut ha descobert, finalment, que l’amistat de Facebook -incloses aquelles fotos infames d’un sopar amb els companys de feina- tenia trampa.