26 jun 2012 Comissió d’investigació
El Parlament de Catalunya ha decidit de crear una comissió d’investigació sobre les caixes d’estalvis. Ses senyories han portat a la cambra una qüestió que ocupa i preocupa la bona gent que es lleva ben d’hora i fa tant com pot perquè el país no s’estavelli. Als grans partits no els fa gaire gràcia, aquest exercici de control i de sobirania, ells deuen saber-ne els motius. El poc poder que té l’autonomia cal exercir-lo amb dignitat i amb oportunitat, oi? Als qui vivim d’un salari i no tenim altra opció sinó ser ciutadans fiscalment exemplars i transparents ens hauria d’entusiasmar l’art d’esbrinar les coses que han romàs ocultes molts anys.
Però les comissions d’investigació tenen molt mala fama. A les Espanyes, són artefactes acusadament partidistes i tàctics on es van a fer dues coses, per damunt de tot: passar de perfil i empastifar el rival. Per això costa de dipositar-hi gaires esperances, en la feina que els diputats puguin fer en aquestes comissions. Amb tot, tenim l’obligació d’esperar que alguns detalls il·luminadors surtin a la llum i ens ajudin a comprendre el misteri pel qual les caixes catalanes van entrar en la dimensió desconeguda, abans de ser engolides per un sistema que s’ha demostrat tòxic, opac i absolutament feudal.
Tinc la sensació –i no és res més que una intuïció– que en aquesta nova comissió que activa el Parlament caldrà fer alguna cosa més que preparar bons discursos. Estigueu al cas perquè, tal vegada, hi haurà alguna sorpresa que trencarà un guió que alguns voldrien avorrit i espès. Hi ha molt d’interès a fer ombres xineses i prou. Les elits catalanes –econòmiques i polítiques– van tenir en les caixes d’estalvis una zona especialment sensible d’intercanvis. En aquest moment, les elits nostrades veuen com les velles coordenades s’enfonsen a toc de prima de risc, mentre el ciutadà sense privilegis ha passat de l’emprenyament a una actitud més productiva: la vigilància activa per a evitar més abusos i malbarataments oficials.
El juliol no és una època gaire indicada per a posar-se a remenar en els balanços de caixes d’estalvis que han canviat de nom dues i tres vegades en menys de dos anys. Caldrà paciència i esperit d’ànim per a entendre aquest festival. Els nostres representants democràtics tenen el deure d’arribar al fons d’aquesta història tan plena d’interrogants; per això els paguem el sou. Si fan l’orni o s’adormen, que pleguin.