17 ago 2012 Fumar, tirar-se, beure sangria

Asseguda en un banc davant la platja, una dona alemanya beu sangria Don Simón de cartró barrejada amb gasosa de marca blanca d’ampolla de plàstic. La sangria és una beguda per la qual ni jo ni l’oncle Baixamar sentim cap simpatia. No ens han ofert mai, sota aquest nom, un líquid mínimament decent. La ciutadana de ca la Merkel és feliç amb aquest invent. Visca la llibertat de culte. Nosaltres ens estimem més, si és migdia, cervesa, cava o vermut negre amb una mica de sifó. Ara tastem un vermut que lliga molt bé amb unes ametlles salades que prepara la mare del Josep Lluís, valencià de la Font de la Figuera, on la frontera de la llengua té noms i cognoms. Baixamar encén la tercera cigarreta.

-Si visquessis a Melbourne, pàjaru, aviat tindries feina per saber si fumes Winston o Fortuna. El Govern d’Austràlia ha decidit que tots els paquets siguin iguals a partir de l’1 de desembre, com els medicaments genèrics. I, com és habitual, amb avisos terribles sobre els efectes del tabac.

-Se me’n refot. Ja poden implantar-ho aquí ara mateix. És una mesura infantil, com si els fumadors fóssim idiotes; no conec ningú que fumi perquè li agradi el logotip de la marca o el color del paquet. Qui no té feina el gat pentina, també per allà baix.

-Però les fotos fastigoses i els avisos alarmants sobre els mals de fumar ompliran quasi tot el paquet…

-Res, home, res. Si ho compliquen tant, augmenten el desig. Tot plegat és una broma perquè l’administració mantingui una zona de bona consciència sobre un negoci que, de fet, ja ha acomplert el seu cicle històric.

-I la quantitat de milions d’euros públics que es dediquen a tractar sanitàriament les persones fumadores?

-El tabac és un boc expiatori, res més. I què em dius de l’impacte dels programes de televisió idiotitzants sobre la salut mental de tantes dones, homes i criatures? I, mentre, els del CAC preocupats pel bon nom de Lloret!

-Els australians ens donen una gran lliçó de civilització, no barregis naps i cols.

-Deu ser per compensar el tracte que l’Estat australià ha dispensat als aborígens, enmig d’una indiferència mundial acollonant.

-No siguis demagog. A més, aquesta mesura acabarà arribant a Europa.

-Que arribi, fumaré amb més plaer. És el que no vols entendre: quanta més por em vulguin fer i més obstacles em posin, més plaer cada cop que encengui una cigarreta. Quan érem petits i havíem de passar per un carrer fosc, ens feia feliços experimentar la por. Intensament. Com aquests nanos que es tiren des de penya-segats.

-Cony, no frivolitzis! Alguns nois han acabat amb lesions greus.

-Cada dia, al món, milions d’adolescents fan coses perilloses que escapen al control de pares i administració. Hi veus alguna solució?