27 ago 2012 Manifestar-se a títol personal
Mai, ni en l’actual Govern de Catalunya ni en cap dels anteriors, ni aquí ni en cap societat democràtica i civilitzada del món, les persones que exerceixen altes responsabilitats polítiques poden separar-se del seu càrrec quan, justament, s’expressen sobre alguna qüestió sensible i d’interès general. Això és de manual.Cap conseller ni cap ministre (ni cap dels càrrecs immediatament inferiors) poden dir, per exemple, que prenen part en una manifestació a títol personal. No té cap sentit.
Arran de l’eventual presència de membres del Gabinet Mas a la manifestació de la tarda de l’11 de setembre, s’ha embolicat molt la troca. No sé si demà, finalment, el Govern català donarà una posició oficial, clara i unànime pel que fa a la Diada, però no cal perdre més temps especulant sobre si el càrrec és un vestit que ara me’l trec i ara me’l poso. Com sap tothom, si Artur Mas acaba anant a la manifestació de la Diada, qui es manifestarà serà, amb totes les conseqüències, el president de Catalunya i això també és aplicable a tots els consellers, secretaris i directors generals. Res a veure, doncs, amb la presència, per exemple, del president o d’un conseller a la festa de fi de curs dels fills, un acte, aquest sí, estrictament privat.
No acabo d’entendre aquesta mena de polèmiques. Sobretot perquè Mas ja va trencar el gran tabú quan va votar (amb la papereta del “sí”) en la consulta popular sobre la independència que es va celebrar a Barcelona el 10 d’abril de l’any passat. Cal afegir que va fer-ho uns dies abans de la jornada central, a primera hora del matí i sense la presència de càmeres, fet que alguns sectors van criticar. Els seus col·laboradors van voler vendre debades la idea que es tractava d’un gest personal sense implicació institucional. Més enllà d’aquestes prevencions ingènues, la realitat és rotunda: Mas és el primer president de Catalunya que, en exercici del càrrec, s’ha pronunciat favorablement per la secessió en un referèndum de tipus informal, però amb innegable càrrega simbòlica. No cal abocar més eufemismes al carro.
A partir d’aquí, el Govern de Catalunya ha de valorar què fa o què deixa de fer enguany el dia 11. Però no pot fer veure que cada dia tot comença de zero, com si el ciutadà no tingués memòria. És tan cert que l’independentisme és una resposta creixent dins la societat catalana com que no tots els catalans són independentistes. Com també és innegable que només aquest independentisme sense partit sembla estar en disposició de plantar cara mediàticament (i emocionalment) a les polítiques del Govern espanyol que cada cop fan més petit i inservible l’autogovern.
La fàbrica d’independentistes és a Madrid. Això provoca que Mas, el Govern i CiU estiguin sovint en fora de joc. Ho sabran evitar, d’ara endavant?