17 set 2012 Senyora Pérez, parli
Moltes preguntes. Amb el cap fred, com cal actuar sempre en democràcia, és evident que –al marge de la resposta que sobre el pacte fiscal doni Mariano Rajoy aquest dijous vinent a Artur Mas– la societat catalana necessita anar a unes eleccions per poder començar a respondre qüestions importants que, de cop i volta, tothom es fa, al carrer, a la feina, als dinars familiars i a les reunions d’amics. L’avançament dels comicis ha de servir per acostar el món de les impressions al món de la realitat comptable i, per tant, gestionable políticament.
Com seran aquestes eleccions? Sens dubte tindran un aire plebiscitari i –afegeixo jo– constituent, sigui dit sense exagerar. Hi veurem algunes sigles noves i, com és previsible, hi haurà una redefinició de discursos i una recol.locació de determinats actors, singularment del món socialista. La candidata del PSC podria ser Carme Chacón, disputant el “no” i el missatge de la por a Alicia Sánchez-Camacho.
Sense menystenir ningú, la clau d’aquesta cita la tindran els electors de CiU, una part dels quals no s’han manifestat mai partidaris de res semblant a la independència o l’Estat propi. Retingueu això: CiU és l’opció que té avui més vots independentistes i, a la vegada, té un suport molt ampli entre molts a qui –fins ara– ja els va bé l’autonomia.
Us en recordeu de la senyora Pérez? Us he parlat d’ella altres vegades. És una votant de CiU poc ideològica, molt lluny dels militants convergents. Jordi Pujol i Artur Mas han guanyat a les urnes perquè les senyores i senyors Pérez són molts i, a més, els costa abstenir-se. “Perquè defensen el que és nostre, a casa i a Madrid”. Aquesta és la resposta de Pérez quan se li demanen els motius de la seva tria. Ella mai té present que Unió i CDC són dos partits i tampoc no perd ni un segon en les diferències entre Duran i Mas.
El futur de Catalunya està, en gran part, a les mans de la senyora Pérez. No vull dir que la resta no compti, però és el món de les senyores Pérez el que farà triomfar o fracassar un procés de divorci entre Catalunya i Espanya. Va sortir al carrer la senyora Pérez, el dia 11? I tant. Era la segona vegada que ho feia, la primera va ser el 10 de juliol del 2010.
La notícia, però, és que, el passat dimarts, la van acompanyar la seva germana –amb la qual parla sempre en castellà– i també el seu cunyat, votant fidel del PSC a qui Mas –fins aquesta setmana– provocava urticària. Per cert, una pila de persones que es declaren molt lluny de CiU m’han elogiat Mas per la seva intervenció de l’endemà de la Diada i –sobretot– pel seu discurs a Madrid, històric. El president ha arribat a molts ciutadans i ha guanyat autoritat.
Són incomptables les pressions sobre Mas. Uns volen que corri i uns altres que freni. I hi ha qui vol que es desdigui. Però ell es deu, sobretot, a la senyora Pérez. Diria que ho sap perfectament.