14 nov 2012 Del blanc al blanc
No es vol abstenir perquè sap molt bé que la democràcia -amb totes les imperfeccions i avaries que es vulgui- va ser una meta anhelada en aquest país. Ella ho va viure a casa seva des de petita, perquè els seus pares van ser molt actius en la lluita veïnal i en tot el que s’organitzava al voltant del PSUC. El primer record que té, amb només cinc anys, és la manifestació de l’Onze de Setembre del 1977, aquella que alguns diaris van titular com “la Diada del milió de segadors”.
Dubta de l’exactitud de les velles categories de dreta i esquerra, tot i que sap molt bé que hi ha desigualtats com per tirar el barret al foc, com el drama dels desnonaments i les ensarronades que alguns bancs han fet a la gent que tenia quatre estalvis. Se sent decebuda pels polítics en general, tot i que no es permet de dir -com fan alguns dels seus amics- que tots són uns vividors i uns incompetents.
No se sent representada per cap opció ni per cap líder, ni tan sols per aquells que proclamen ser diferents, alternatius o contraris als establerts en el cor del sistema. La fatiga molt la picabaralla constant, l’intercanvi de desqualificacions, la tendència al sectarisme de tots els partits, el mecanicisme del ritual electoral i, sobretot, les grans dosis de demagògia que aquests dies plouen sobre Catalunya.
No sabria dir del cert si aquestes eleccions són històriques o només ho semblen. En tot cas, no vol que aquest factor pesi més que les seves conviccions. I les conviccions li diuen que ha d’enviar senyals d’alerta clares a la classe política, perquè no s’adormi. Ella té memòria i està farta de les promeses dels candidats que, passades poques setmanes, ningú no vol recordar.
Votar en blanc -així ho explica- és com treure la targeta vermella a tots els polítics, perquè entenguin que hi ha massa coses que no funcionen. Serà el tercer cop que vota en blanc i no ho fa contenta, al contrari: considera que és un fracàs individual i col·lectiu haver d’anar fins a l’urna per expressar que no hi ha cap opció que li mereixi confiança. Tots els partits li semblen gestors d’oportunismes.
En el passat, havia votat cosesmolt diferents, com tantes persones en aquest país. Va donar el seu vot a González, Pujol. Maragall i Carod-Rovira. Segons el tipus d’elecció feia una o altra tria, perquè manté que la democràcia no necessita creients, sinó ciutadans que saben ubicar-se davant la realitat sense deixar-se dominar més del compte pels prejudicis.
Aquests comicis no li agraden. La polarització tendeix a tapar els grisos, on hi ha molta veritat. El 25 de novembre, posarà un full en blanc dins del sobre perquè ho considera higiènic, tant en aquest Estat com en un futur Estat que sigui català.