15 nov 2012 Del PSC a Iniciativa
S’ha acabat. Podria estar trist però més aviat se sent alleugerit, com qui ha deixat a terra un paquet molt pesat i continua el camí. Aquest cop farà el que d’altres ja han fet abans: deixarà de votar socialista per votar ecosocialista, una esquerra que considera més descarada i menys encarcarada. Creu que els de l’Herrera són els únics que planten cara a les retallades i els únics que fan alguna cosa per evitar que les banderes tapin els greus problemes socials. La resta “ha caigut en el parany del Mas” i ho troba incomprensible i frustrant.
Ell se sent més d’esquerres que progre, i certes coses d’ICV les veu com una mena de folklore simpàtic per tranquil·litzar consciències. El progressisme és una aproximació descafeïnada a la cultura d’esquerres. D’alguna manera, troba a faltar el vell PSUC dels anys setanta, quan la classe obrera era encara el subjecte històric de debò i en comptes de parlar de bicicletes i transgènics es parlava de la plusvàlua. Dit això, veu que, si no vota Pere Navarro i desitja un Parlament on la dreta estigui una mica fiscalitzada, ha de fer costat a Joan Herrera, de qui valora l’obstinació i el to tranquil. També li agrada la Dolors Camats, perquè posa passió en els discursos i sembla incansable.
Per què fuig del socialisme català? Perquè pensa que és una organització que “ha perdut l’ànima i les ganes”, com aquells artistes que ja no tenen res de nou a dir i es dediquen a versionar-se amb ofici sense poder dominar el tedi. De Navarro no sabria dir si és bon o mal candidat, senzillament és algú a qui han encarregat una missió impossible i potser li han fet la putada de la seva vida. La màquina del partit s’ha menjat el cos del projecte, la defensa dels interessos de clan s’ha imposat a la capacitat per detectar el que vol la gent. El PSC que va conèixer quan era jove no té res a veure amb la marca que avui busca conjurar la trompada anunciada del dia 25. “Hem perdut la màgia i se’ns nota”, repeteix als amics i als companys de feina.
Sense entusiasmes però sense escarafalls, agafarà la papereta d’ICV-EUiA i la ficarà a l’urna. També podria optar per ERC, però no se sent independentista i creu que encara hi pot haver recorregut per eixamplar l’autogovern sense anar a la separació, es digui això federalisme o no. No està en contra de fer un referèndum però sosté que l’independentisme és, sobretot, una moda augmentada per la crisi econòmica i el centralisme desbocat arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut.
El primer tripartit va ser la seva il·lusió, però fou massa efímera. Allò va semblar que podia capgirar la història del país. Avui, voldria que alguna cosa semblant al tripartit esdevingués una opció nova, i espera que algunes cares joves del PSC s’atreveixin a obrir nous camins abans no se’ls passi l’arròs. De moment, i mentre espera aires millors, es refugiarà a la zona verda.