26 nov 2012 No compren el pla B de Mas
L’aposta de CiU i Artur Mas per sortir de l’atzucac autonòmic no va prosperar ahir a les urnes. Era una proposta audaç per intentar canviar l’statu quo amb l’objectiu de superar la precarietat econòmica i competencial d’una Catalunya que el tracte dels governs de Madrid ha posat en una situació insostenible.
L’onada sobiranista que va significar la manifestació multitudinària de l’Onze de Setembre ha servit perquè ERC s’hagi recuperat espectacularment i aconsegueixi ser la segona força del Parlament, com pretenia. D’altra banda, els partits que es van comprometre a convocar un referèndum sobre un eventual Estat català tenen majoria a la Cambra, extrem que, òbviament, s’haurà de posar en relació amb el tipus de Govern que s’acabi constituint. Els socialistes cauen com es va augurar i la mobilització unionista beneficia Ciutadans, no el PP.
Hi ha preguntes, moltes preguntes. Castiguen CiU per les retallades, per no dir la paraula independència o per trencar amb el pujolisme clàssic? Per què el sobiranisme no confia en Mas per liderar un procés secessionista? Es va enfocar adequadament la campanya convergent? Fins a quin punt la guerra bruta d’alguns mitjans contra el president ha fet efecte en l’electorat català? Es va menysprear l’impacte dels discursos de la por?
Dues coses són certes a dia d’avui: el lideratge de Mas s’ha afeblit però el candidat de CiU continua sent el dirigent més rellevant del camp nacionalista català i el que està cridat a formar nou Govern, tasca prou complicada. Serà possible un gabinet de coalició de CiU amb altres sigles? Com es combinarà l’agenda de gestió dura de la crisi econòmica amb les propostes sobiranistes, en cas que aquestes no siguin posposades?Després d’una campanya tremendament dura com serà la interlocució entre el president català i Rajoy?
La ciutadania no ha comprat el pla B de Mas, però tornar al pla A és -em sembla- impossible, llevat que es vulgui que el Govern de Catalunya accepti la clàssica martingala que únicament ajornarà la qüestió durant tres, cinc o deu anys més. Encara que Mas va declarar ahir que la suma pel dret a decidir és indiscutible en el nou Parlament, també va remarcar que la majoria social per aconseguir un Estat català requereix encara molta feina. Got mig ple o got mig buit? Ambigüitat.
El món catalanista ha canviat cap al sobiranisme en els darrers temps, però això no s’ha consolidat a les urnes. Una vegada passi l’alegria per allò que és accessori (Junqueras com a cap de l’oposició i aparició de la puresa juvenil de la CUP) es veurà que el retrocés de l’espai central nacionalista de CiU afebleix el camí d’una consulta per a un Estat català.