28 des 2012 L’alegria de Renfe
No és una broma, com tocaria el dia dels Sants Innocents: Renfe estudia apujar un 6% el bitllet del servei de rodalia i de mitjana distància convencional, una decisió que potser s’està prenent ja mentre escric aquestes ratlles. Això duplicaria la inflació registrada el novembre, tot un detall per part de les autoritats de Madrid encarregades d’aquests assumptes. És molt o és poc un 6% de pujada en les tarifes d’un servei públic que fa servir la majoria de la població i en l’actual context de crisi? Depèn de la qualitat, eficàcia i fiabilitat del servei, òbviament.
No us precipiteu. No sigueu malpensats. L’esperit nadalenc també arriba als que governen. Potser aquest 6% de més que pagarem servirà perquè -especialment en aquesta treballadora zona del nord-est peninsular- agafem el tren amb més alegria, fins i tot amb il·lusió renovada, com passava quan érem criatures i ens portaven d’excursió. Imaginem -que per imaginar no quedi- que amb aquest augment aconseguíssim que els trens de rodalia oferissin més puntualitat (no cal que sigui suïssa), més rapidesa (molts trajectes són un homenatge al general Prim), menys avaries i incidències, més netedat, més informació, menys vagues, menys sabotatges inexplicats i -ja sé que demano miracles- més respecte pels clients/usuaris/ciutadans que tenim la joia i el privilegi de desplaçar-nos amb Renfe.
Posats a imaginar, i davant la proximitat de l’arribada dels Reis d’Orient, vull pensar també que aquest 6% potser servirà perquè instal·lin wi-fi en tots els vagons, perquè col·loquin aparells per captar el senyal de ràdio dins de tots els túnels, i perquè la nostra condició de viatger no limiti al nord amb la de sardina de llauna i al sud amb la de porc encaixonat. Un 6% ben emprat dóna per a molt, sobretot si es té en compte que venim d’una pujada, enguany, del 10,9%.
Parlo amb el cor a la mà. Perquè he llegit que la ministra de Foment, Ana Pastor, ha comunicat que, a partir del gener, hi haurà bitllets de l’AVE “més assequibles”. Em trec el barret. Els ciutadans que van de Toledo a Madrid amb l’AVE es mereixen això i molt més, per descomptat. Ara, si aplico la lògica més elemental, entenc que som davant d’una decisió de govern certament sàvia: que l’AVE sigui més barat sense pèrdua de qualitat mentre el servei de rodalia és una mica més car a canvi d’una millora substancial de tot el que ofereix. Quina gran pensada! Com pot ser que tinguem tanta sort?
Sabent tot això, pagarem amb gust l’augment del bitllet. Com a modest passatger català de rodalia no voldria ser desagraït, no voldria molestar els ministres, ni els directius de Renfe, ni els caps sindicals del ram ferroviari que amb tant de zel ens ajuden a viure millor. En tindria prou que em consideressin igual que un usuari de l’AVE Madrid-Toledo.