07 gen 2013 Catalunya plural i Govern
Tothom hi està d’acord: el Parlament de Catalunya reflecteix avui de manera més fidel la complexa diversitat social que fa tres mesos. La foto de les lleialtats culturals, dels interessos en pugna i dels valors dominants al país és avui més exacta, i això dóna musculatura i vigor a la democràcia. Catalunya té avui el Parlament més plural de tot l’Estat, circumstància que no facilita la governabilitat però diu molt de la validesa d’un sistema que alguns voldrien substituir per la tecnocràcia i uns altres per les assemblees al carrer. Però la vida parlamentària no ho és tot. La societat civil també expressa aquesta pluralitat.
Societat civil és un concepte que es fa servir per denominar coses de molt diversa naturalesa. Com escriu Bobbio en una distinció clàssica, “societat i Estat funcionen com a dos moments necessaris, separats però contigus, diferents però interdependents, del sistema social en el seu conjunt i estructura interna”. Per entendre’s, societat civil és a la vegada el Col·legi de Metges, la Plataforma Stop Desnonaments, el Foment del Treball, la Coordinadora de Colles Castelleres, el Gremi de Torrefactors de Cafè i l’Associació Gitana de Tarragona. Ara, tots aquests actors socials no tenen el mateix pes.
Com és sabut, la capacitat d’influència sobre les administracions està en relació amb la representativitat i el paper més o menys protagonista que les organitzacions tenen en sectors clau. Per això les patronals i els sindicats són els principals interlocutors dels governs, i tenen en les seves mans -en tant que grups d’interès rellevants- la capacitat de pressionar de manera legítima per orientar les polítiques que es fan.
El fet decisiu de les societats desenvolupades és que dins de cada grup d’interès hi ha una creixent pluralitat de posicions, que obeeix a la segmentació i atomització de formes de vida, interessos i valors dels individus. Així les coses, parlar avui a Catalunya de treballadors o d’empresaris com si parléssim d’un tot compacte i homogeni és desconèixer la realitat. No som a començaments del segle XX, quan entre les classes socials hi havia barreres molt rígides. Ni les elits ni les classes mitjanes i populars són avui compartiments d’un sol color.
En aquest context, el nou Govern Mas s’haurà de moure entre posicions contraposades. Per exemple, al costat del gran empresariat, que és contrari al procés sobiranista, hi ha els petits i mitjans empresaris, molts dels quals veuen l’aposta per l’Estat propi com la sortida més raonable per no perdre més oportunitats. Ells també han fet càlculs i saben quin és el cost insostenible de mantenir l’statu quo. Ja no es pot parlar del món dels negocis com d’un entorn amb una sola veu. La diversitat de punts de vista mai fa por als demòcrates. Per això el Govern ha d’escoltar tothom, sense oblidar el mandat de les urnes.