25 gen 2013 Coses del cerimonial
A la novel·la Lincoln, de Gore Vidal, dos personatges comenten les regles i protocols que han de seguir els qui treballaran al costat del president dels Estats Units, a la Casa Blanca. Un afirma: “Hi ha una pila de cerimonial, oi?”. L’altre respon: “La democràcia n’exigeix una bona quantitat”. Vidal, que coneixia bé el món de l’alta política de la capital nord-americana, sabia de què parlava, fins i tot va ser candidat al Congrés, tot i que no va sortir elegit. És un fet que, malgrat que la política d’avui té poc a veure amb la de l’època d’Abraham Lincoln, la democràcia continua representant-se mitjançant unes cerimònies i uns rituals que, si bé s’han flexibilitzat (per exemple, un diputat pot anar vestit amb texans i samarreta), es mantenen perquè expressen alguns valors i faciliten la feina de debatre, pactar, fer lleis i gestionar la cosa pública.
El cerimonial de totes les democràcies estableix que, tant si guanyes com si perds una votació, has d’actuar sempre amb esportivitat i respecte cap a l’adversari. Dimecres, els diputats del PP al Parlament van aixecar-se i van abandonar l’hemicicle després d’emetre els seus vots i abans que se sabés el resultat de la votació de la declaració de sobirania impulsada pels grups de CiU, ERC i ICV. Per què els populars van trencar el cerimonial fugint abans d’hora? S’ha dit que ho van fer per expressar amb claredat el seu rebuig cap a aquest document. No ho acabo d’entendre. La senyora Sánchez-Camacho ja havia declarat rotundament la posició del seu grup en les intervencions davant la Cambra i ningú no tenia cap dubte del que n’opinava. Ho va fer per activa i per passiva, en català i espanyol, fins i tot barrejant les dues llengües creativament, com quan va dir que “el senyor Mas ha començat un camí cap a la nada”.
A canvi de què es trenca el més elemental respecte als adversaris i a la institució? La sortida de l’hemicicle no va ser improvisada, òbviament. Algú va calcular els rèdits que això pot donar als populars catalans. ¿Potser només es buscava una foto que serà molt aplaudida en determinats ambients de Madrid? Els gestos són econòmics: generen beneficis i costos. Recordo que molta gent -inclosos els polítics del PP- van criticar Zapatero quan, durant la desfilada militar del 12 d’octubre del 2003, el llavors cap de l’oposició no va voler posar-se dret davant la bandera dels Estats Units. Trencar aquell cerimonial li va passar factura quan va arribar a president. Zapatero era tan ignorant de les regles que s’havia pensat que feia un lleig a un govern quan, en realitat, menyspreava tot un poble.
Una cosa que Mas fa molt bé és plantejar un projecte de canvi històric d’enorme transcendència sense insultar ningú, en un to extremament respectuós. És una lliçó que alguns han d’aprendre.