22 feb 2013 La blogaire insultada

Yoani Sánchez, la coneguda blogaire i dissident cubana, ha començat una gira mundial, després que les autoritats de la dictadura hagin permès que surti de l’illa, gràcies a la reforma migratòria vigent des de primers d’enguany. El primer punt del seu periple ha estat Brasil i allí, tant a l’aeroport de Salvador com al de Recife, a més de persones que volien donar-li la benvinguda i encoratjar-la per la seva tasca, han aparegut grupets que s’han dedicat a escridassar-la i insultar-la. En algunes pancartes d’aquests partidaris del règim instaurat per Fidel Castro es podia llegir el qualificatiu “mercenària”. Ella, molt tranquil·la malgrat la ràbia dels seus contraris, ha explicat que justament aquesta llibertat d’expressió i de posicions és la que voldria per al seu país.

Resulta sempre educatiu analitzar el llenguatge dels totalitaris, tant si són agents moguts per les ambaixades cubanes com creients del comunisme caribeny que, de bona fe, no tenen altra feina que dir el nom del porc a una dona que ha demostrat un coratge exemplar a l’hora d’explicar com es viu allí on el temps s’ha fossilitzat. Li diuen mercenària i amb això volen subratllar que està a sou de l’enemic -que sempre és l’Oncle Sam- i que tot el que escriu no és fruit de les seves conviccions, observacions i anàlisis sinó part d’una conspiració per fer caure el magnífic sistema. L’operació és simple i rància però es repeteix mecànicament. Si Yoani Sánchez denuncia això o allò del Govern cubà és perquè li paguen de sotamà i, per tant, no cal aturar-se ni un moment a considerar el contingut dels seus escrits. Si no fos una mercenària, fóra una boja o una idiota o algú que podria tenir raó. Cal que sigui una mercenària, és més còmode per als servidors de la tirania castrista i, sobretot, per als qui, des d’altres països (també Catalunya), tenen el cinisme de defensar l’experiment cubà.

Ara me’n recordo de l’amic Víctor Alba, el gran periodista català que, un cop va tornar a Catalunya després d’anys d’exili, va ser acusat pels comissaris del progressisme oficial de ser agent de la CIA. Suposo que haver exercit de professor en una universitat nord-americana i haver estat militant del POUM durant la Guerra Civil eren dues proves concloents de la seva perillositat. L’heterodòxia i llibertat de criteri del veterà escriptor eren de difícil digestió en determinats ambients nostrats i, llavors, resultava molt més fàcil penjar-li una llufa d’aquesta mena que considerar els seus punts de vista seriosament. Si no acceptava el dictat del PSUC, havia de ser un mercenari. Però jo no puc imaginar-me Víctor Alba al servei de la CIA, em pixo de riure.

Yoani Sánchez és valenta i forta, malgrat la seva aparent fragilitat. I dóna testimoni des de dins de Cuba. Els mercenaris mai no resisteixen tant.