26 abr 2013 Cacera de bruixes
La prestigiosa economista Clara Ponsatí ha explicat que no li han renovat la càtedra Príncep d’Astúries de la Fundació Endesa a la Universitat de Georgetown, a Washington, pel fet d’haver-se expressat públicament a favor del procés sobiranista català. El supervisor de la càtedra i director del Centre d’Estudis Europeus de l’esmentada universitat nord-americana, Jeff Anderson, ha fet costat a Ponsatí i ha declarat: “L’ambaixador espanyol a Washington em va deixar clar que no estava d’acord amb les opinions de la professora”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha exigit al Govern espanyol que rectifiqui i ha advertit que aquesta decisió “contra la llibertat universitària” no passarà inadvertida als Estats Units, on “hi ha una enorme sensibilitat cap a temes de llibertat d’expressió”. Un subordinat del ministre Wert, el secretari general d’Universitats, Federico Morán, ha negat que la no-renovació tingui cap causa política i ha fet saber que l’acadèmica catalana es pot tornar a presentar a la plaça. La versió que dóna Madrid no quadra amb els procediments que fa servir la Universitat de Georgetown.
Els ianquis són molt sensibles a les caceres de bruixes, perquè ells les van patir, especialment la que va impulsar durant els anys cinquanta del segle XX el senador McCarthy, obsessionat a trobar comunistes fins a la sopa, sobretot entre els noms més destacats de la política, la cultura, l’acadèmia i Hollywood. Els soviètics eren més directes amb els seus dissidents i feien purgues, un mètode menys sofisticat, com corresponia a un sistema totalitari. A l’Espanya de Franco, hi havia “afectos” i “desafectos” al règim i també s’expulsava aquells professors de la universitat que no volien acotar el cap, de la mateixa manera que, a partir del 1939, es va impedir exercir amb normalitat a molts mestres de l’etapa republicana, perquè eren sospitosos de tots els mals.
La universitat és -ha de ser- un espai de llibertat. Òbviament. No es pot entendre de cap més manera, si més no en el que s’anomenen societats obertes, un concepte que suposo que coneixen i estimen els dirigents més il·lustrats del Govern espanyol i del PP. Com podria un governant democràtic europeu defensar avui l’aplicació de la censura ideològica a un professional de la ciència? La senyora Cospedal, aficionada als paral·lelismes històrics i l’actualització vintage del lèxic més dur, hauria d’advertir als seus correligionaris que hi ha actuacions que val més estalviar-se, perquè remeten inevitablement a etapes molt fosques de la història europea. A la Universitat de Georgetown deuen estar flipant, amb tot això. Als nord-americans una peripècia d’aquesta mena els sona a fenomen d’un altre planeta. Perquè, en realitat, ho és. Un planeta ranci i sinistre on la cabra és idolatrada.