06 mai 2013 Solucions oposades
Ho diu el darrer baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS): al conjunt d’Espanya creix la demanda de més centralisme mentre a Catalunya es consolida el sobiranisme com la minoria social més activa i organitzada. Aigua i oli. A Madrid, les dues Castelles, Aragó, Múrcia i València són majoritaris els que volen un Estat sense autonomies o comunitats amb menys competències. A Catalunya i el País Basc, en canvi, es dóna una situació inversa i dominen els que expressen que volen més poder per a la seva respectiva nació històrica.
Amb aquest quadre, és molt difícil que cap partit d’abast estatal pugui oferir un projecte que doni una sortida satisfactòria per a uns i altres. Després de trenta-vuit anys de restauració democràtica, el problema nacional-territorial d’Espanya continua obert i no únicament perquè els que a Madrid anomenen “nacionalismes perifèrics” visquin en la reclamació permanent. Cada dia hi ha menys partidaris de la via autonomista, també entre els promotors d’un nacionalisme espanyol explícit que busca, des de fa temps, la dissolució de tota anomalia identitària. Puc resumir-ho amb una analogia que he fet servir altres vegades: el projecte del PP (i del PSOE) consisteix a fer de Catalunya una cosa semblant al País Valencià, amb descentralització folklòrica, destrucció del sistema polític propi, i domesticació colonial i clientelar de les elits. Recordeu que això equilibraria en clau bipartidista el pes que ara tenen Andalusia, Madrid i València en la conformació de majories per assolir el Govern espanyol.
Fixem-nos en les dades del CIS. En el conjunt d’Espanya, hi ha un 37% de ciutadans que pensen que seria millor eliminar les autonomies o que aquestes tinguessin menys competències. A Catalunya, el 33,7% és partidari d’un Estat català, la qual cosa representa que un de cada tres catalans ha assumit amb normalitat la proposta independentista. Si Espanya vol recuperar més poder per a Madrid i la societat catalana exigeix augmentar el que té, les solucions intermèdies, com el pacte fiscal en la via del concert de bascos i navarresos, perden consistència. I això que un 21,4% de catalans diu que els aniria bé un Estat federal espanyol.
Per acabar de pintar la tempesta perfecta, el mateix baròmetre del CIS assenyala que PP i PSOE reculen en intenció de vot i que els seus respectius líders no generen cap mena de confiança. Qui gestionarà aquesta barreja impossible d’aigua centralista i oli sobiranista? Cayo Lara? Rosa Díez? Si fem cas de les dades del CIS, molta gent potser voldria que els militars i els policies ocupessin el lloc dels polítics, un extrem inquietant.
La crisi econòmica ha aguditzat les contradiccions del sistema autonòmic, que va tocar sostre amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Ara, els que volen més Espanya tenen un greu problema: tenim memòria.