29 jul 2013 La premissa escuma
El president Mas ja ha enviat la carta oficial al president del Govern espanyol per demanar un acord que permeti fer una consulta sobre el futur de Catalunya. Es tracta, com recorda el president català a Rajoy, de “donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat catalana”. De moment, Madrid fa silenci. Sembla que el guió es manté inalterable. La Moncloa no accepta cap diàleg sobre una demanda política que considera inconstitucional, il·legal i il·legítima i, mentre, espera que la fiscalia i el TC vagin fent la feina de bloqueig que correspongui a cada moment del procés. L’Estat confia en la seva inèrcia, la seva força i, sobretot, la seva capacitat de crear desesperança.
Els moviments del Govern Mas es basen en anar-se carregant de legitimitat democràtica a mesura que els poders espanyols van tancant totes les portes per poder preguntar als ciutadans de Catalunya mitjançant les urnes. Això no impressiona gaire l’Executiu popular perquè la premissa que fonamenta la seva estratègia és considerar el sobiranisme un fenomen escumós i passatger que, tard o d’hora, tornarà a unes dimensions irrellevants o, si més no, controlables. La premissa escuma neix de tres fonts: les opinions d’analistes que desconeixen la naturalesa del moviment que volen combatre; el consum de la pròpia propaganda com a material d’estudi del conflicte; i els comentaris de catalans estranys al moviment que, moguts pel prejudici abans que per l’observació, aporten informació poc fiable sobre allò que passa a Catalunya.
Durant mesos, el consell habitual del català contrari al sobiranisme consultat per Madrid ha estat el següent: “Deixeu que Mas es cogui en la seva pròpia salsa i, després, tot anirà baixant”. És un plantejament que quadra amb Rajoy. Però aquest esquema té un gran punt feble: i si la premissa escuma fos errònia? I si el desafiament ingenu i romàntic d’unes classes mitjanes empipades fos alguna cosa més que un xarampió? I si, com ha notat algun periodista estranger, hi ha sectors socials que ja han desconnectat d’Espanya amb total normalitat?
Demà passat, Cristóbal Montoro comunicarà als consellers de les autonomies del mal que han de morir, això és els seus respectius objectius de dèficit. Els pressupostos de la Generalitat per enguany, encara pendents, depenen d’aquest anunci. La carta de Mas a Rajoy suavitzarà o endurirà l’asfíxia estructural amb la qual malviu l’administració catalana? Pensar que no hi ha un lligam entre una cosa i l’altra ens transformaria en àngels o en Maurici Lucena.
La salsa on suposadament s’ha de coure Mas és cada cop més densa i té més ingredients. A partir del setembre, alguns s’adonaran que mai haurien d’haver considerat que la gent pacient, tranquil·la i pacífica que aguanta i es creu un país és ximple. Que tingueu bones vacances.