13 set 2013 Falangistes contra nazis
Després de mesos i mesos parlant de nazis, finalment els nazis han comparegut de manera espectacular i ho han fet a la llibreria i centre cultural Blanquerna de Madrid, la seu de la delegació de la Generalitat. Bé, això que acabo d’escriure no és exacte, per dos motius. Primer: els que van rebentar l’acte de celebració de la Diada a la capital espanyola no es consideren a ells mateixos nazis sinó falangistes, que és la seva tradició, la que els recorda el partit únic durant el franquisme; els demòcrates també els anomenem ultres i feixistes, això és, totalitaris d’extrema dreta, que és allò que són, al marge que facin servir una o altra etiqueta. Dos: aquests grups fa molt de temps que realitzen atemptats d’aquesta mena enmig del silenci i la tolerància de les autoritats, molt sovint a València, com recordava ahir a RAC1 l’amic Vicent Sanchis; això explicaria que la majoria dels atacants no es tapessin la cara, tenen sensació d’impunitat, fet que és molt preocupant i reclama explicacions clares i serioses (no les habituals evasives) per part del Ministeri de l’Interior.
Gràcies a les imatges enregistrades, hem vist què és i com és el feixisme, per si algú ho havia oblidat malgrat els quaranta anys de dictadura. Les coses no passen per casualitat. Tan o més perillosos que els elements que preparen i perpetren aquests atacs són els que, cada dia des de diaris, webs, ràdios i televisions, converteixen els sobiranistes i tots els catalans per extensió en la pesta que cal combatre. Els periodistes i polítics que porten mesos dient que els sobiranistes són nazis i comparant Mas i Junqueras amb Hitler tenen una responsabilitat evident en l’aparició d’aquestes violències. Ho admetin o no, ells alimenten un clima d’odi i de mentida en el qual els bàrbars se senten cridats a actuar.
Però tot això que explico sona a xinès entre determinats sectors de Madrid, per als quals els sobiranistes i els catalans en general ens hem buscat amb ganes que algú ens trenqui la cara. El cercle de la podridura argumental i el cinisme es tanca quan els mateixos que ens acusen de ser nazis per voler fer un referèndum suggereixen que els nazis de debò (que ells qualifiquen només de “radicals”) ens ataquen perquè hem estat provocant, i ja se sap que no es pot despertar la bèstia. És un raonament equivalent al dels que justifiquen una violació perquè la dona portava una faldilla curta.
Mentre ens movem en aquest pantà, paga la pena recordar que partits com Falange, Democracia Nacional i Alianza Nacional (les banderes dels quals es van exhibir en l’atac vandàlic de dimecres) són perfectament legals i es presenten a les eleccions. Per què no s’aplica a aquests grups la llei de partits que es va redactar en el seu dia expressament per prohibir l’anomenada esquerra abertzale?