31 gen 2014 Uns horaris civilitzats
Som els europeus que fem uns horaris més absurds i això té uns efectes nefastos sobre la vida laboral, familiar i social de tothom. Hi estem tan acostumats que no notem de quina mala manera funcionem. Un grup d’experts vol influir en les institucions i empreses de Catalunya per canviar aquesta pèssima organització del viure. Aquest dimecres es va presentar públicament el col·lectiu Ara és l’hora, que es defineix com una “iniciativa per a la reforma horària” i que treballa per “consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar”. Es tracta d’un lobby que vol aconseguir un objectiu que, sens dubte, ens beneficiarà a tots: un horari laboral de 9 a 5 amb un màxim d’una hora a meitat de la jornada per dinar, com fan en la majoria de països del nostre entorn. És de sentit comú.
El promotor de la iniciativa, Fabian Mohedano, ha explicat a Vilaweb que “els horaris d’ara fan que tinguem una baixa productivitat; que les empreses consumeixin més llum i, per tant, hi hagi menys estalvi energètic; que tinguem una vida no tan saludable, perquè dormim una hora menys que la resta d’europeus; també afebleixen la democràcia, tenint en compte que aquests horaris fan impossible l’activitat social comunitària, política, atès que la franja d’edat entre trenta anys i cinquanta és l’època de tenir cura de fills i avis, i només alguns determinats perfils, sobretot homes, poden fer aquesta activitat social”. Les administracions públiques, les empreses i els sindicats no poden continuar eludint la qüestió.
Fer dinars llarguíssims o sortir de la feina quan ja és fosc no té res a veure amb els tòpics alegres d’una cultura mediterrània que gaudeix de moltes hores de sol. Com subratllen els membres d’aquest grup, tenim uns horaris que són herència del franquisme i dels hàbits que va introduir el que es va anomenar desarrollismo, les hores extres i la pluriocupació masculina. Tot ha canviat. Per què no copiem bé el que fan els nostres veïns? A partir de les 5, no cal trucar ningú per feina a Lisboa, París, Londres o Berlín. Si ells ho fan, nosaltres també podem fer-ho. És un punt més de civilització.
Ara que el dia ja comença a allargar, ara que ve de gust sortir a passejar a la tarda amb la família i els amics a desafiar els mals averanys, tots som més conscients del desgavell horari que patim. Tant de bo aquest nou lobby sigui escoltat, tant de bo les seves propostes no acabin a la pila perduda de les bones intencions. Si volem una política que connecti més amb la realitat, hem de començar per allò que sembla més petit i més concret. Si aspirem a ser ciutadans i no figurants, podem escriure en una Constitució que volem ser feliços i també podem fer tot el possible per arribar a casa abans que els nostres fills dormin.