17 feb 2014 Calamitats o realitats
La mateixa setmana que 56 directius estrangers residents a Catalunya -la majoria alemanys- han opinat en contra de la independència en termes apocalíptics la Cambra de Comerç de Barcelona ha donat dades macroeconòmiques que mostren una economia catalana que s’està recuperant i no es veu perjudicada per la política. És molt contundent el fet que les inversions estrangeres rebudes a Catalunya durant l’any passat tripliquin les del conjunt de l’Estat. Calamitats o realitats? Una diplomàtica tan sensata com la cònsol general dels EUA, Tanya C. Anderson, ha declarat que no veu preocupació entre l’empresariat nord-americà pel procés sobiranista.
És bo que tothom opini sobre unes decisions polítiques que tenen gran transcendència en tots els ordres de la vida col·lectiva. També és natural que cadascú analitzi el quadre des dels seus legítims interessos. La democràcia reclama un intercanvi lliure de raons. Però cal comparèixer amb arguments sòlids, es defensi la posició que es defensi. Així, no és acceptable que el manifest de directius presentat per Albert Peeters posi al mateix sac el moviment sobiranista català -cívic, integrador, pacífic i democràtic- i els nacionalismes d’Estat agressius, expansius i genocides que han desencadenat diverses guerres. La causa d’una Catalunya dins d’Espanya queda desfigurada i desacreditada quan es fan aquesta mena de discursos, tenyits de demagògia. No és estrany que el Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF) i l’empresa Basf es desmarquessin ràpidament d’aquesta declaració.
Realitats o calamitats. Tot i que també hi ha sobiranistes que tendeixen a menystenir les dificultats i les incerteses de la independència, és obvi -remarquen observadors neutrals- que un dels avantatges del bloc sobiranista i els seus líders és haver vinculat les seves reclamacions a fets concrets que es poden mesurar i que poden compartir molts catalans no necessàriament independentistes. Aquí hi ha des de les xifres del dèficit fiscal fins al nivell de coneixement de les llengües dels escolars, passant per les inversions que Madrid ha deixat de fer o la llista de recursos que els ministeris han presentat a les lleis catalanes. El Govern espanyol nega aquestes realitats i això alimenta el sobiranisme.
En aquest context, és extremadament important que 33 jutges hagin signat un manifest en el qual afirmen que hi ha una realitat nacional catalana i que el dret a decidir es pot exercir dins de la Constitució del 1978. Els magistrats es pronuncien tot i saber que el seu gest pot comportar represàlies, com va comprovar l’anterior fiscal superior de Catalunya, el moderat Martín Rodríguez Sol, cessat per haver dit una cosa de tan sentit comú com la següent: “Al poble cal donar-li la possibilitat d’expressar el que vol; en general a qualsevol poble”.