14 mar 2014 M’ofereixo com a espia
Busquen espies i jo m’ofereixo. Ho dic seriosament. És per a una bona causa, per descomptat. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha fet saber que enviarà una mena d’espies o inspectors camuflats a les sucursals dels bancs de tot el Regne d’Espanya, per detectar possibles irregularitats, martingales o males pràctiques en la comercialització dels productes financers. És l’aplicació de la coneguda tècnica del mystery shopping, a partir de la qual moltes companyies comercials tracten de descobrir el nivell de qualitat del servei que donen i si els empleats dels seus establiments segueixen o no les regles que toquen.
La iniciativa apareix justament després de l’escàndol de les preferents, quan alguns bancs i caixes van dedicar-se a ensarronar el personal, especialment gent gran i sense gaires coneixements sobre aquests afers. Val a dir que, en aquest cas, l’estafa no era una malifeta dels empleats sinó el resultat directe d’unes directrius que es donaven des de dalt.
La presidenta del CNMV, Elvira Rodríguez, ha constatat que caldrà més personal del que ara hi ha per poder realitzar aquestes inspeccions d’incògnit, i per això ha obert la porta al fitxatge d’espies “externs” que col·laborin en una missió tan especial. Serà la meva oportunitat. Penso que faria bé aquest paper, atès que no em caldria fingir, perquè ho ignoro gairebé tot sobre els productes financers i la seva sempre sorprenent lletra petita. D’altra banda, aquesta feina té aquell punt d’aventura que tothom necessita quan ja hem travessat la frontera dels quaranta anys, tot i que no serà una activitat tan excitant ni tan perillosa com posar micròfons ocults a les taules de certs restaurants.
Hi ha alguns programes nord-americans de reality show que consisteixen a explicar la peripècia del propietari o del màxim directiu d’una empresa que es fa passar per client o empleat anònim del seu propi negoci, amb la intenció de descobrir les suposades o reals misèries d’un món que només coneix des del seu despatx. Agafant aquest precedent tan atractiu, potser la senyora Rodríguez (que va ser ministra de Medi Ambient d’Aznar, entre altres càrrecs) podria afegir-se a l’equip d’espies bancaris de la CNMV, prèviament disfressada d’àvia entranyable que té quatre estalvis que voldria posar a treballar. Que es noti que vivim en l’època de la transparència!
Repeteixo: estic disposat a espiar per prevenir futurs enganys. Ara, potser em domina un excés d’entusiasme. Perquè -segons llegeixo- no és gaire clar que la informació obtinguda en aquestes inspeccions pugui servir com a prova de cara a obrir expedients contra els dolents de torn. És a dir, que -com passa tan sovint- allò que importa no és el que l’Administració fa sinó el que sembla que fa. “Moure aire”, en diu un amic meu.