03 nov 2014 Dependrà de Rajoy

Hi ha equivocacions i hi ha maneres de ser. Fa una setmana, i en aquestes pàgines, ja vam escriure que Rajoy no tenia cap més opció que impugnar el nou 9-N per sobreviure. Ell i el seu partit són presoners dels discursos recentralitzadors que presenten Catalunya com una anomalia a dissoldre. No s’equivoquen, escullen el que consideren mal menor, a partir de previsions -potser obsoletes- sobre com és o deixa de ser la societat catalana. El guió és previsible perquè el Madrid oficial té un objectiu clar: impedir qualsevol pas que concreti l’existència i projecció al món d’una nació política que vol sortir d’Espanya. Les manifestacions multitudinàries al carrer de cada Onze de Setembre constitueixen el màxim que la democràcia espanyola està disposada a tolerar. Més enllà apareix sempre el Tribunal Constitucional.

Els poders de l’Estat desenvolupen la batalla contra el sobiranisme català amb tres estratègies que, en comptes de ser complementàries, són contradictòries i posen al descobert el prim tarannà democràtic de PP i PSOE. Tenim, en primer lloc, l’estratègia legalista, que pretén reduir el conflicte polític a un simple afer de lectura incorrecta de la Constitució. Tenim, en segon lloc, l’estratègia de la desfiguració propagandística del moviment sobiranista, que és tan maldestra i fal·laç que desprestigia qui la fa. I tenim, en tercer lloc, l’estratègia de la guerra bruta contra partits i dirigents sobiranistes, aprofitant casos reals o inventant delictes, com ha passat amb les notícies falses que El Mundo ha difós darrerament sobre comptes bancaris a Suïssa de l’alcalde Trias, o com va passar durant la campanya electoral del 2012 amb un informe suposadament policial ple de mentides sobre Mas. Cap de les tres estratègies ha aconseguit frenar el sobiranisme, al contrari. En aquest sentit, resulta extraordinari comprovar que el ministre de l’Interior és un dels fabricants més fins i eficaços de partidaris de la independència.

Donat per fet que el TC suspendrà el 9-N, diumenge que ve tot es jugarà en el terreny de les imatges i les percepcions. Els advocats de l’Estat enyoren el segleXIX, mentre que el sobiranisme català és un projecte del segle XXI. Aquesta distància dóna avantatge a la nova revolta dels catalans; la història mai no es repeteix. El Govern Mas i els partits del dret a decidir han convertit una enquesta voluntària a gran escala en una jornada d’afirmació política que serà observada per tot el món. No hi ha marxa enrere. Per molt que aquesta setmana es multipliquin les amenaces. La foto de les cues de persones que volen votar serà portada arreu. De Rajoy dependrà l’aplicació de la força contra ciutadans pacífics, de Rajoy dependrà que les fotos del 9-N siguin les de la derrota de l’immobilisme o les del descrèdit més gran d’un Govern pretesament democràtic a l’Europa occidental.