07 nov 2014 Missió a les Canàries
José Antonio Monago, president d’Extremadura i dirigent del Partit Popular molt procliu a donar lliçons d’ètica i bon govern, té un problema: haurà d’explicar quins grans assumptes d’Estat el van obligar a viatjar trenta-dues vegades a les Canàries entre el maig del 2009 i el novembre del 2010, quan era senador per designació de la Cambra legislativa de la seva autonomia. El diari Publico.es, que ha destapat el cas, afegeix que Monago va fer tots els viatges en classe business i sense la seva dona. De moment, tota l’explicació que sobre aquesta peripècia ha donat el president extremeny és una nota oficial on es diu que ell, “en la condició de senador d’Espanya, ha viatjat per tot el país en nombroses ocasions exercint les tasques parlamentàries que se li encarregaven pel grup parlamentari”. De totes maneres, ningú ha pogut aclarir quins afers tan delicats obligaven aquest polític popular a moure’s tan lluny de la seva circumscripció i de manera tan reiterada. Quin era el motiu de la missió senatorial de Monago a les Canàries? Som davant d’un documental sobre la dura vida dels senadors del Regne o som davant d’un remake dels vells films protagonitzats per Alfredo Landa durant la transició?
Monago ha destacat, en els darrers temps, per exigir més transparència al Partit Popular i més mà dura a Mariano Rajoy contra els corruptes. Perfecte. El president extremeny té ara una magnífica oportunitat de practicar amb l’exemple i d’explicar fil per randa a tots els contribuents què va fer en aquests viatges a les Canàries i quines gestions hi va desenvolupar per al bé comú i, en especial, per a la millora de la societat extremenya, que és qui el vota. Estic segur que els desplaçaments insulars de Monago deuen ser un pou de sorpreses i un aparador sensacional de l’eficàcia i la modernitat dels poders espanyols, a més d’un exemple d’austeritat i de sentit d’Estat. Recordeu que el Senat és una institució que podria desaparèixer ara mateix i no passaria res. Com diria el mateix Monago, amic de parlar una mica en català quan es posa amenaçador: “Si tens cullongs, explica-ho”.
Al costat de les aventures de Rato, Acebes o Granados, les historietes illenques de Monago s’intueixen més properes al vodevil que cap altra cosa. El vodevil sempre fa riure perquè subratlla el caire ridícul de la vida quotidiana i els esforços de l’antiheroi per semblar allò que no és i anar fent la seva. El protagonista del vodevil no és mai un malvat, sinó un pobre diable, un milhomes atabalat a qui acabem veient el cul mentre salta per la finestra. I és que l’univers de la corrupció dóna per a tots els gèneres literaris: tragèdia, comèdia, drama, novel·la gòtica… Fins i tot per als romanços de canya i cordill i la sarsuela.
En fi, les Canàries són un lloc privilegiat. Quasi tant com el Senat. Només es tracta de tenir cullongs.