20 feb 2015 Foment t’estima
El ciutadà X puja al tren amb una gran alegria, tanta que avui no té en compte els deu minuts habituals de retard, ni els seients bruts, ni la calefacció programada per un assassí finlandès en sèrie. Mirem-ho així: Renfe ens convida a fer una sauna. Avui tot és una meravella: el ciutadà X ha llegit al diari que el ministeri de Foment ha decidit descongelar les inversions per a Catalunya, entre les quals hi ha 95 milions d’euros per licitar els tres desdoblaments a la línia de Vic i 220 milions més per construir la llançadora que ha de connectar per tren l’aeroport amb el centre de Barcelona (als quals cal sumar 75 milions que posarà l’empresa que guanyi la concessió de la gestió del servei). Que l’anunci es faci abans de les eleccions municipals, catalanes i espanyoles no ha de fer-nos malpensar. Com ningú no hauria de malpensar tampoc davant del fet que s’hagi perdut el sumari de la causa sobre els discos durs esborrats dels ordenadors que tenia Luis Bárcenas a la seu del PP quan n’era el tresorer. Són coses que passen, petites peripècies que ens recorden que no som res, i menys els afortunats que hem nascut en aquest tros de món.
El ciutadà X, com us deia, és un home afortunat. Ha comprovat que l’Estat l’estima i en especial el ministeri de Foment. Amb tanta propaganda sobiranista havia arribat a creure que era cert que Madrid ens té abandonats. Ara ja sap que no és així. Està molt bé que l’Estat que paguem tingui un detall amb nosaltres, encara que, posats a parlar d’estimació, l’amic X hauria preferit una cita amb aquella companya de feina que té una retirada remota a la Beyoncé. El conseller Santi Vila també està content però combina la seva satisfacció amb una frase preventiva: “els antecedents d’incompliments justifiquen un cert escepticisme”. Fa bé de tirar aigua al vi, el titular de Territori i Sostenibilitat, perquè una cosa és passar per moderat i una altra passar per idiota. De promeses, a Barcelona, en fa tothom que hi apareix vestit de ministre. Quan tens l’aixeta sempre pots prometre amb més gràcia que si no la tens. I qui se’n recorda del que havia promès el ministre Blanco?
Com que vivim en un país civilitzat, es detecta un estat d’ànim feliç arran de la bona voluntat expressada pel ministeri de Foment. És com si tothom anés disfressat d’Albert Rivera fent un acte electoral a Madrid, ai quin gran goig, quina joia. Quina necessitat hi ha de protestar si les notícies són immillorables? No siguem victimistes, bona gent. Deixem-nos estimar. Però el ciutadà X atura els ulls damunt d’una altra notícia: la fiscalia estudia ampliar la investigació contra Artur Mas pel 9-N. Al costat de la pastanaga apareix el garrot, com mana la tradició més clàssica i acreditada. Potser ens sortirà molt car que els trens arribin finalment a l’hora.