06 mar 2015 Ser dels bons
No sóc partidari de subratllar cada dia les febleses i contradiccions de Podem, malgrat que ells basen la seva propaganda en rastrejar obsessivament les febleses i contradiccions dels que consideren casta (gairebé tothom menys ells). No ho faig per la mateixa regla personal que no parlo cada dia dels tics autoritaris del PP, de la buidor retòrica del PSOE o de les discrepàncies insalvables entre Duran Lleida i Artur Mas. Un cop s’ha detectat un fenomen, resulta sobrer sucar-hi pa de manera mecànica. Es pot avorrir el lector i s’acaba avorrint també qui escriu. Però hi ha casos i casos. I algunes novetats demanen l’excepció de fer un comentari. No pas perquè la protagonista de la notícia a la qual em referiré sigui una de les cares dirigents de Podem, sinó perquè aquesta senyora s’ha dedicat des de fa temps (abans de l’aparició del partit d’Iglesias) a donar solemnes lliçons d’ètica i a repartir carnets de coherència política en tertúlies i articles. Parlo de Gemma Galdón.
Un dels mals de la vella política és la distància entre el que diuen i el que fan alguns dels que ens governen i representen. I en això hi han caigut tota mena de personatges, de dretes i d’esquerres, centralistes i catalanistes, d’aquí i d’allà. Arran de fer públics els seus béns, hem sabut que Galdón fa una cosa mentre en predica una altra. Agustí Colomines i Andreu Barnils han explicat, en sengles articles, les diverses i acusades contradiccions entre la vida professional d’aquesta ciutadana i la seva actuació política. Més enllà dels Pujol Ferrusola també hi ha coses que no s’acaben d’entendre. Per exemple, que una acadèmica que es proclama “precària” hagi guanyat 10.000 euros gràcies als rendiments d’actius financers. La cosa no tindria recorregut si no fos que Galdón i els seus correligionaris basen tota la força de la seva oferta electoral en prometre un món ideal de puresa absoluta administrat per verges vestals que, lluny de qualsevol feblesa humana i de tots els interessos espuris, decidiran totes les polítiques amb una pulcritud exemplar que respondrà de manera inexorable a l’interès general. Sempre són els altres els venuts, els corruptes i els hipòcrites.
En el món de Podem, sempre hi ha els bons i els dolents, tot i que -a vegades- fan excepcions, com quan parlen elogiosament d’alguns banquers. Si formes part dels bons, tens carta blanca, vet aquí l’escut protector de la camarada Galdón. Això et permet, per exemple, dir greus mentides sobre el president del teu país des d’una tertúlia de ràdio i no disculpar-te ni quan et desmenteixen en directe al cap de pocs minuts. Si ets de l’equip oficial dels bons, pots ser impostora amb total tranquil·litat, perquè les crítiques que rebis formaran part d’una conspiració dels dolents, que volen expulsar-te del terreny de joc.