20 mar 2015 Redecorar l’oficina

Un amic que treballa en una oficina d’una firma petita però ben posicionada viu dies neguitosos. Algú ha convençut la direcció de la seva empresa que cal canviar els mobles i refer l’espai on ell i els seus companys passen moltes hores cada setmana. Es veu que trauran les taules individuals, tiraran alguns envans i convertiran un celobert on la gent surt a fumar en una mena de terrassa “per pensar” i on serà prohibit el tabac. Hi haurà molts sofàs tous i dues taules grans –com de cuina- on la gent treballarà com els meus cosins –que eren set criatures en una casa- feien els deures al vespre, un al costat de l’altre. La vella màquina del cafè i la de pastes industrials serà substituïda per un bufet amb fruita, iogurts, cinc tipus de pa, pastissos casolans, cafè ecològic, sucs naturals i moltes infusions. També hi haurà una taula de pin-pon, 3 o 4 bicicletes estàtiques i habilitaran un racó amb diversos jocs i videojocs. Totes les parets seran de pissarra blanca per poder escriure-hi “idees”. L’objectiu –ha dit el director general- és “fomentar la creativitat, intensificar la feina en equip, generar sinèrgies, ser més feliços i més competitius”. Els empleats han aplaudit.

Un dels que sempre ho saben tot li ha explicat al meu amic que la mesura és una mena de copia/adaptació del que fa temps que ja funciona en moltes empreses dedicades al sector de les xarxes socials, les tecnologies de la comunicació, el lleure electrònic i d’altres camps. És allò de treballar jugant i jugar a treballar. És organitzar un ambient –han dit els caps- on produir no et sembli que és treballar i on les hores et passin sense mirar tant el rellotge i sense pensar que a casa estaries molt millor. El meu amic –que és dels més grans de l’oficina- creu que enyorarà la seva taula de sempre i la seva cadira, i que no li vindrà gaire de gust tenir al costat –mentre enllesteix la seva tasca- aquell que només parla d’esports d’aventura o aquella que acostuma a explicar totes i cadascuna de les telesèries que veu.

“Això ens porta al futur”, ha dit el director general. El meu amic ha pensat, llavors, en una notícia recent segons la qual diversos centres escolars vinculats als jesuïtes portaran a terme una prova pilot per aplicar una nova metodologia, que inclou també un canvi radical de l’espai tradicional de l’aula. Canvien les oficines, canvien les escoles… El meu amic tem que tanta novetat mati la rutina, que és una dimensió que estima malgrat que no està gens de moda. I sospita d’aquests canvis a les empreses, sobretot quan no van acompanyats d’un augment salarial. “És probable –va escriure Norman Mailer- que la professionalitat es redueixi a ser capaç de treballar quan tens un mal dia”. Ara es fan llocs de feina on sembla que tenir un mal dia hagi de ser impossible.