10 abr 2015 S’esgoten les idees
El mateix dia que el cos de Mossos d’Esquadra portava a terme, per mandat judicial, una operació important contra el terrorisme islamista a Catalunya el ministre de l’Interior insinuava connexions entre una fundació vinculada al partit del president Artur Mas i entorns gihadistes. Ahir va semblar que rectificava, després d’haver reiterat l’esmentada insinuació de manera contundent durant tot el dimecres. Si per un moment –només un- em prenc seriosament la demagògia de Jorge Fernández Díaz, m’ataca el dubte: el ministre vol advertir el sobiranisme d’una eventual infiltració gihadista? Vol protegir els musulmans catalans de la dèria independentista? O, potser, vol suggerir davant d’observadors tercers que s’està covant una aliança diabòlica entre els de l’estelada i els que invoquen el nom de Déu per fer la guerra santa? La República Islàmica de Catalunya fa més por que la República catalana sense adjectius, deuen pensar alguns brillants estrategs de Madrid.
L’esquema d’aquestes declaracions tan peculiars pretén insistir en una idea de fons –perversa i malintencionada- que la mateixa existència del cos de Mossos d’Esquadra com a policia integral i eficient desmenteix amb els fets: una Catalunya fora de l’Estat espanyol seria un perill enorme per a la seguretat europea i mundial, perquè els terroristes islamistes, els narcotraficants i les màfies de tot tipus camparien lliurement entre nosaltres atès que l’Estat català seria poc menys que un Estat fallit, expulsat –com deia un altre ministre- a l’espai sideral pels segles dels segles. Que això es digui justament quan Mas és de viatge als EUA és una coincidència que paga la pena de subratllar. No és cap secret que els tours del president català per explicar el procés sobiranista davant d’auditoris estrangers són una de les coses que més irriten el Govern Rajoy i que més nervis provoquen en la maquinària de l’Estat. És comprensible que un polític que sempre apareix en pantalles de plasma tingui por de l’estil d’un líder que dóna la cara i accepta preguntes amb total normalitat.
Si jo fos un català de renom –un membre distingit, per exemple, de la classe dirigent econòmica- partidari que Catalunya continués dins d’Espanya, no podria aplaudir l’estratègia del ministre de barrejar sobiranisme i gihadisme, perquè és tan barroera que resulta contraproduent per als interessos dels que volen frenar l’independentisme. Com ho va ser la filtració d’informacions falses sobre el patrimoni de l’alcalde Xavier Trias. No hi ha res de millor ni res de més elaborat en el manual de batalla de l’unionisme oficial? Falten encara molts dies per al 27-S i l’argumentari de guerra millorarà. Però les idees sembla que s’esgoten: primer era ETA, ara és el gihadisme. El proper episodi, seran els extraterrestres.