01 jun 2015 Les coses clares
El llarg estiu del sobiranisme serà curt. Perquè, passi el que passi a les eleccions catalanes, el 28 de setembre entrarem en una nova etapa. Esclafament del somni o desconnexió activada són les dues possibilitats, però també cal considerar una hipòtesi molt envitricollada, molt diabòlica, molt catalana: l’empat o quasi empat que porta a podrir l’oportunitat i crea desconcert. Per això, de la llarga entrevista amb el president Mas que ahir publicava La Vanguardia, jo en destaco una frase, que permet entendre la magnitud del repte sense eufemismes: “les dues coses estaran en joc en aquestes eleccions: qui lidera i quant sumem entre tots”. Per ordre: sumar i dirigir.
Si el sobiranisme no suma, tururut: l’Estat passarà el corró sobre el moviment per la independència i algú escriurà la versió postmoderna d’aquella falsa ruta de Ferran/Fernando Valls Taberner. En canvi, si el sobiranisme suma, el primer repte serà constituir un Govern de transició que, a partir de l’equilibri de forces del bloc sobiranista, condueixi el procés i gestioni el dia a dia; en aquest cas, el candidat de la llista més votada tindrà la principal responsabilitat de l’impuls polític d’una empresa sense precedents. Sigui Mas, Junqueras, un dirigent de la CUP o algú altre, el dia 28 de setembre caldrà que un polític es faci càrrec personalment de l’aposta històrica. Fins ara, qui hi ha posat la cara institucional és Mas, per això penja sobre ell una querella de la fiscalia general de l’Estat. El procés sobiranista ve de baix, implica molts actors però, alhora, necessita un mascaró de proa.
Un cop es va tancar el debat sobre la llista unitària, les eleccions de setembre seran plebiscitàries i també sobre esquerra-dreta i, inevitablement, una mena de presidencials per triar qui es posa al capdavant d’una transició/desconnexió que té implicacions de gran calat. En aquest sentit, les municipals ens envien un doble missatge, potser contradictori: les esquerres guanyen pes dins del sobiranisme però els moderats neosobiranistes continuen sent els més votats. La competència entre opcions partidàries de la independència serà dura i vindrà influïda per altres factors, com les expectatives de la suposada nova política, la que té com a primer objectiu “fer fora Mas”. La mateixa que descobreix que “sumar multiplica”.
Mas està cansat de fer de mascaró de proa del procés mentre entorns sobiranistes puristes el colpegen cada dia amb la sospita de la traïció. Per això el president dóna a entendre, a preguntes del director d’aquest diari, que només continuarà si guanya: “Si la gent de Catalunya decideix que això ha de canviar de mans, jo no seré cap obstacle”. Algun rival de Mas es posa molt nerviós quan li comenten que, tal vegada, tindria l’enorme oportunitat de “fer història” tot solet, sense que li fes ombra un convers de darrera hora.