05 jun 2015 Consensos i sospites

Tornen debats que semblaven superats i reconec que em desconcerta. Vacunes sí o no? Sense qüestionar les coses i sense pensament crític una societat no progressa però també és evident que sense uns consensos bàsics i sòlids una societat no pot abordar amb èxit els seus problemes. Arran del cas del nen d’Olot malalt de diftèria, es constata que hi ha sectors que s’han instal·lat al marge de consensos que donàvem per descomptats i això pot tenir conseqüències per al conjunt dels ciutadans. El doctor Antoni Trilla ha escrit en aquest diari que els nivells de vacunació entre la població espanyola són superiors al 90%, la qual cosa vol dir que l’oposició a les vacunes és una opció que no acaba d’estar de moda o ser trendy. Amb tot, han saltat algunes alarmes i hem notat que els contraris a la vacunació exhibeixen una convicció -a prova de totes les preguntes- que ja voldrien altres causes. Recorden els creients fundacionals d’una fe remota.

Per portar la reflexió una mica més enllà del que ja s’ha dit, em demano quina és la causa darrera que unes determinades famílies facin bandera de no vacunar els seus fills. No vull fer caricatura, cerco un element que em permeti inserir aquesta actitud en el quadre general de la nostra època, un element que faci entendre –tal vegada- el que alguns teòrics anomenarien “un estil de vida”. La meva resposta –provisional- no és política, com semblaria, és narrativa: la sospita.

Vivim seduïts pel principi de la sospita, no en sentit filosòfic, sinó en sentit operatiu, casolà, pràctic. Sospitem de tot i, sobretot, dels conductes i missatges institucionals. Si la medicina oficial –combinada amb els poders de l’Estat- recomana la vacunació sistemàtica de la canalla, sorgeix automàticament una avantguarda de bona gent que s’hi oposa. Per fer-ho poden convocar metges alternatius i difondre discursos que es pretenen portadors “d’una informació sense interessos”. En el subtext, l’eterna conspiració global. Sospita non stop. Pensament màgic que vol passar per pensament crític? Per què la llibertat de no vacunar ha de ser superior a la llibertat de no portar casc quan vas en moto? Que les empreses farmacèutiques obtinguin un benefici del que inventen i fabriquen –com ho fan les empreses d’alimentació, les de comunicació o les del que sigui- només demostra que les vacunes són mercaderies, no pas que no siguin necessàries.

Vacunes sí o no? Un debat de societat rica. El que reclamen les societats en desenvolupament és tenir un accés fàcil, generalitzat i assequible a les vacunes. Continuo desconcertat: els rucs manipulats pel sistema vacunem els nostres fills mentre els que anhelen un altre món possible poden sentir-se herois lluitant contra Mórdor. La nostra responsabilitat és la xarxa de seguretat de la seva revolta.