07 set 2015 Gent d’ordre
Una de les coses més importants que han passat a Catalunya els darrers cinc anys -i que no s’explica gairebé mai als mitjans de Madrid però sí a la premsa internacional- és el compromís d’una part significativa de l’empresariat i el món professional amb el procés sobiranista. Uns ho fan assumint el dret a decidir i, d’altres, abraçant sense ambigüitats la independència com a projecte per deslliurar-nos d’unes estructures polítiques que -amb dades a la mà- frenen i bloquegen el creixement i el benestar del conjunt de la societat catalana, com han significat en diversos informes fins i tot entitats tan poc amigues de la secessió com Foment del Treball. Una de les fortaleses que té el corrent de canvi català és l’aliança entre els de les corbates i els de les samarretes.
Al costat d’un empresariat ubicat frontalment en contra del procés (una realitat que desmenteix les teories de González quan afirma que hi ha por d’expressar públicament raonaments contraris a la independència) hi ha també un món empresarial que viu aquesta etapa com una oportunitat i en sintonia amb la Catalunya que no vol acotar més el cap. El passat dijous, aquest empresariat es va aplegar a l’auditori de la Pedrera amb l’excusa de reiterar el seu compromís amb el denominat manifest del Far. En realitat, es volien denunciar els atacs i la guerra bruta del Madrid polític i els seus aliats. Aquest acte va demostrar altre cop que hi ha moltíssims moderats favorables a la creació d’un Estat català independent i que, per tant, la pretesa moderació no és de cap manera exclusiva dels que anuncien l’apocalipsi per al 28 de setembre.
El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, -un dels homes més assenyats que conec- va dir una cosa que hauria de fer reflexionar més d’un: “La gent d’ordre sap que res és permanent excepte el canvi; des dels perfils més moderats l’immobilisme exaspera”. Mentre, des de sectors contraris al procés, se subministra sovint “pol·lució o brossa”, en paraules concretes d’Abad. Per il·lustrar-ho, aquell dia, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va referir-se a Mas en aquests termes: “Els que es creuen per sobre de la llei solen caure en el populisme i d’aquí es passa a la dictadura”. No direm aquí el que pensa molta gent catalana d’ordre de Cospedal.
Abans dels representants de les cambres i disset patronals, van prendre la paraula quatre economistes rellevants. Un d’ells, Jordi Galí, assessor del BCE i de la Reserva Federal dels EUA, va dir -en resposta a un conegut empresari contrari al procés- que per explicar als treballadors què pot representar la independència es facin servir estudis econòmics solvents. Vaig pensar en l’historiador Tony Judt, que l’any 2005, al llibre Postguerra, va escriure que si Catalunya fos independent, “seria un dels països més pròspers del continent europeu”.