15 oct 2015 Els ultres, l’excepció
Primer. El 12 d’Octubre, unes desenes de feixistes es van manifestar a Barcelona i, en el transcurs de l’acte que van portar a terme a Montjuïc, diversos dirigents d’organitzacions ultres van fer discursos de to violent i amenaçador, amb missatges explícits contra polítics i periodistes, amb crides a la intervenció de l’exèrcit a Catalunya i amb referències a matar i morir per defensar la unitat d’Espanya. Permetria la Fiscalia General de l’Estat que qualsevol altre entorn ideològic totalitari i enaltidor de la violència realitzés un acte similar? Us imagineu un míting gihadista a Barcelona on els caps de diversos partits i associacions partidàries d’Al- Qaida i de l’Estat Islàmic amenacessin persones públiques i animessin els presents a combatre els considerats infidels? Estic segur que les forces i cossos de seguretat actuarien de manera immediata contra aquests individus.
Segon. la llei de Partits de l’any 2002 va servir perquè el Tribunal Suprem procedís, a partir del 2003, a il·legalitzar diverses formacions de l’esquerra abertzale perquè considerava que estaven relacionades amb ETA o una part d’ETA. Mai no s’ha aplicat aquesta llei a un partit d’ultradreta, racista, neonazi, falangista o franquista, ni tan sols quan fan exaltació de la violència o emeten missatges d’odi; ni tan sols quan s’ha provat que alguns d’aquests partits participen en actes criminals o tenen vincles amb grups violents.
Tercer. L’exposició de motius de la llei de Partits diu que es tracta de “garantir el funcionament del sistema democràtic i les llibertats essencials dels ciutadans impedint que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i les activitats de bandes terroristes. Especialment si es té en compte que, per raó de l’activitat del terrorisme, resulta indispensable identificar i diferenciar amb tota nitidesa aquelles organitzacions que defensen i promouen les seves idees i programes, siguin els que siguin, fins i tot aquelles que pretenen revisar el mateix marc institucional, amb un respecte escrupolós dels mètodes i principis democràtics, d’aquelles altres quesustenten la seva acció política en la connivència amb la violència, el terror, la discriminació, l’exclusió i la violació dels drets i de les llibertats”. Per evitar -en teoria- arbitrarietats i protegir els drets fonamentals, el legislador va voler deixar clar que la llei “opta, en primer lloc, per contrastar el caràcter democràtic d’un partiti el seu respecte als valors constitucionals, atenent no a les idees o finalitats queproclama, sinó al conjunt de la seva activitat”. Resumint: els partits poden defensar qualsevol cosa però poden ser prohibits si cometen delictes, principalment terrorisme.
Quart. En el centre d’aquest debat hi ha el concepte de terrorisme. Què és terrorisme i què no ho és? Obama, Putin, Nicolás Maduro i Ali Khamenei, per exemple, discrepen força en aquest sentit. Una bala al clatell en nom de la pàtria basca és terrorisme i unes bombes en un tren en nom de la guerra santa també ho és, en això aquí hi ha un nivell total d’acord. Ara bé, matar una persona amb una navalla mentre es criden consignes a favor de la unitat d’Espanya, de Franco i del Tercer Reich és o no és terrorisme? A l’Estat espanyol, aquest tipus de crim no es considera terrorisme. Però molts pensem que això és una forma de terrorisme més. Els pares del jove Guillem Agulló segur que també ho pensen. Agulló va ser assassinat l’any 1993 per un grup de cinc ultres, dels quals només un va ser finalment condemnat.
Cinquè. Per què matar inspirat per Franco, l’Espanya eterna, la supremacia blanca o Hitler no és terrorisme? La pregunta que el jurista i el legislador s’han de fer és aquesta. Hipòtesi: potser el problema el tenim amb la consideració oficial que la democràcia té de la dictadura franquista. Assumeixen les institucions sorgides de la Constitució del 78 i els grans partits que el règim de Franco era un sistema basat en el terror? No dic sustentat només en el terror -és obvi que va aconseguir l’adhesió d’amplis sectors-, però impensable sense l’ús permanent de la violència política.Podem considerar terroristes els ultres sense acceptar, prèviament, que el franquisme va ser sempre terrorisme d’Estat malgrat la seva evolució cap a formes tecnocràtiques?
Sisè. Avui fa 75 anys de l’afusellament de Lluís Companys a mans de l’exèrcit franquista. La seva execució va ser un crim d’Estat pel qual mai ningú no ha demanat perdó. La democràcia mira cap una altra banda quan es tracta de buscar la reparació d’aquelles víctimes que eren “els vençuts”. La dictadura les va insultar i la democràcia les ha ignorat. Aquesta inèrcia -temo- no ajuda a canviar l’enfocament de la llei sobre les organitzacions que defensen avui els valors destructius del franquisme. Una inèrcia que permet la banalització del passat; valgui com a exemple d’això el programa que TVE ha ofert recentment sobre Carmen Martínez-Bordiú, néta de Franco. M’agradaria viure en un país on els fiscals i els jutges estiguessin més preocupats pels feixistes que criden a agafar les armes que no pas pels que xiulen contra un himne o es manifesten pacíficament.