02 nov 2015 Corregir la jugada
L’escriptor Melcior Comes va fer una piulada divendres que resumeix molt bé el moment: “S’està forjant un gran pacte d’Estat contra Catalunya i aquí nosaltres sense Govern”. Més enllà de les consideracions sobre la geometria delicada entre Rajoy, Rivera i Sánchez, ningú no es pot sorprendre que aquests personatges estructurin un Junts pel No, en afortunada expressió d’El Punt Avui. L’aspecte que a mi em preocupa és un altre: aquí encara tenim un Govern en funcions i no sabem -a dia d’avui- si som davant d’una legislatura curta o d’una legislatura que no acabarà de néixer.
L’endemà del 27-S, vaig escriure que “la redistribució de forces a l’interior del bloc sobiranista genera algunes incògnites” i vaig afegir que calia admetre “que el sobiranisme podria complicar-se a si mateix el camí en donar més influència i protagonisme a la seva variant anticapitalista i assembleària”. Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP es van plantejar malament des del primer minut i estan podrint una victòria electoral clara tot i que ajustada. Investir president i formar el nou Govern són dos passos que calia fer amb celeritat, per no perdre la iniciativa política i no semblar presoners de la lògica del 20-D.
La resolució pactada per Junts pel Sí i la CUP per solemnitzar el començament de la desconnexió és un moviment erroni, per tres motius. Primer: es fa abans de constituir l’Executiu que ha de pilotar aquesta etapa. Segon: es fa sense que serveixi per assegurar la investidura de Mas, la qual cosa és d’una ingenuïtat colossal per part dels convergents. Tercera: es fa sense que el seu contingut expressi el coneixement de Carles Viver Pi-Sunyer, l’home que té al cap tot l’engranatge jurídic de la desconnexió. El problema de la resolució és doble: el moment en què es presenta i un llenguatge allunyat del sobiranisme central.
Junts pel Sí ha deixat que la CUP marqui el ritme d’aquest començament. A la vegada, CDC i ERC han decidit presentar-se per separat a les eleccions espanyoles. Aquests dos fets afebleixen els resultats del 27-S i envien missatges molt desconcertants als votants que van fer confiança a Romeva, Junqueras i Mas perquè van prometre repetidament “fer-ho i fer-ho bé”. Deixar la investidura i la continuïtat del procés en mans d’una “assemblea oberta” de la CUP -aporti la decisió que aporti- serà un error que es pagarà car. Cal fer política abans que te la facin des dels marges. Cal que algú sigui tan intel·ligent com valent, i que els purs deixin el volant. Malauradament, no crec que els convergents vulguin corregir ara la jugada, desitgen arribar a la sessió d’investidura.
Tot passa pel mal menor: o un procés marcat per les exigències i extravagàncies dels minoritaris o tornar la pilota a una ciutadania que -quan tocava- no va reforçar prou l’independentisme tranquil. I assumir el risc.