22 des 2015 Segona volta encoberta
Els rebots de les eleccions generals espanyoles sobre el procés sobiranista català han convertit els comicis de diumenge –es vulgui o no- en una mena de segona volta encoberta i correctora de les plebiscitàries del 27-S. A l’hora de llegir els resultats és inevitable fer comparacions en aquest sentit, tot i que es votaven coses molt diferents en cada cas. El fet que la qüestió catalana desaparegués de la campanya dels grans partits espanyols no serveix d’excusa per fer veure que un escenari no influeix en l’altre. I això passa malgrat que el gran artefacte del sobiranisme central –la coalició Junts pel Sí– no es podia votar abans d’ahir, i malgrat que la CUP no va prendre part en els comicis, tot imitant els nens quan es tapen els ulls per dir que ha desaparegut allò que els fa por o no els agrada.
La paradoxa és que els disset diputats independentistes que han obtingut ara republicans i convergents (per cert, els setze diputats de CiU que encapçalava Duran el 2011 eren representants d’una opció autonomista) potser podrien tenir més paper en la governabilitat espanyola del que inicialment s’havien imaginat, atesa la nova aritmètica diabòlica de la Cambra Baixa. És innegable que els camins de l’independentisme que accepta jugar a la metròpoli són envitricollats i tortuosos, com demostra el cas de l’SNP escocès a la Cambra dels Comuns. Sóc extremament escèptic sobre la possibilitat d’un referèndum com el que –en teoria– defensa Podem, però cap sobiranista amb escó a Madrid pot actuar com si aquesta proposta no hagués estat formulada. Ara, no ens enganyem: els poders de l’Estat i la cultura política dominant no han canviat d’un dia per l’altre.
I després de la paradoxa tenim la broma i el carnaval dels purs. L’opció independentista que s’ha negat a prendre part en els comicis espanyols i propugnava l’abstenció és la més sucursalista a l’hora d’interpretar el 20-D. Són els bonics misteris dels més coherents entre els coherents. La CUP –que sempre és tan lenta prenent decisions– es va pronunciar immediatament diumenge a la nit, mitjançant un comunicat del seu secretariat nacional per proclamar que “davant els bons resultats de les formacions d’esquerres i progressistes independentistes i autodeterministes, la CUP emplaça Junts pel Sí a cloure el procés de converses que està mantenint amb la CUP-CC amb una oferta que inclogui una presidència alternativa que pugui generar un ampli consens i també a millorar la proposta en relació al pla de xoc”. Si la primera formació votada a Catalunya hagués estat C’s en comptes d’En Comú Podem, què haurien dit els cupaires? Es veu que la gran revolució és anul·lar per la cara –mirant a Madrid- el que la majoria va votar el 27-S.