08 feb 2016 La manta de Pablo
Xavier Domènech, diputat i dirigent de En Comú Podem, subratlla en diverses entrevistes que la gran noticia de les eleccions del 20-D ha estat l’èxit d’un partit d’àmbit estatal que defensa un referèndum a Catalunya davant de l’electorat de tota Espanya, cas de Podem i les seves “confluències”, grups associats d’algunes nacions històriques de l’Estat. A més, la darrera enquesta del CIS apunta la possibilitat que Podem assoleixi el segon lloc com a marca més votada, per davant del PSOE. De les dades dels darrers comicis espanyols, Domènech en treu una conclusió: hi ha una nova ciutadania capaç de fer costat a un projecte per governar l’Estat que accepta sense reserves la plurinacionalitat i l’exercici efectiu del dret a decidir mitjançant les urnes. Iglesias, que es defineix com a patriota, ho explica d’una altra manera: “nosaltres som la millor garantia d’una Espanya unida”.
Té raó Domènech quan llegeix de manera tan positiva els resultats podemites? Està canviant de debò la cultura política espanyola, marcada pel centralisme i l’unitarisme a dreta i esquerra? És cert que hi ha uns nous ciutadans que han deixat de veure Catalunya com una anomalia? Si es miren les xifres atentament, es comprova que els únics llocs on aquesta proposta ha estat la força més votada són Catalunya i el País Basc, dues nacions amb un sistema polític ben diferent i un moviment sobiranista fort. La resta de territoris que aporten més diputats de Podem són València (amb Compromís), Galícia (amb les Marees) Navarra, Balears i Canàries, comunitats de les dites “perifèriques” i amb moviments nacionalistes molt actius. Per tant, el missatge d’una altra espanyolitat és ben acollit allà on ja hi ha una tradició arrelada de contestació al centralisme de PP i PSOE.
La gran excepció d’aquest panorama i el que justifica l’optimisme de Domènech són els resultats de la Comunitat de Madrid, on Podem assoleix el segon lloc per darrere del PP. En canvi, si s’analitzen els resultats de l’Espanya castellana i Andalusia, les llistes podemites no arriben mai al 20%, excepte a Astúries. No menystinc el que representa l’èxit d’Iglesias a Madrid, ni el valor que té, per exemple, que Podem obtingui dos diputats a Màlaga sense renunciar a dir que Catalunya és un nació amb dret a votar el seu futur. Tot això és molt important, però és insuficient. Recordeu: per a socialistes i populars, el vot dels catalans és com dormir amb una manta curta, has de triar si et tapes el cap o els peus. Tenir una actitud dialogant davant les demandes de Catalunya suposa, per a PP i PSOE, perdre molts vots en altres autonomies. Només cal escoltar quina és la gran línia vermella de Sánchez per pactar un nou govern. La pregunta és obligada: Podem pot arribar aviat a la Moncloa i canviar alhora la mentalitat de milers de votants criats en l’anticatalanisme més furibund?