15 feb 2016 La dama del sobiranisme cultural

Muriel Casals i Couturier, malgrat portar moltes dècades de compromís polític i activisme cultural, no va ser una figura coneguda per al gran públic fins que va arribar a la presidència d’Òmnium Cultural l’any 2010, després de l’etapa liderada per Jordi Porta, i sobretot a partir del 2012, quan pren força el procés sobiranista. El catalanisme i les idees progressistes formaben part del seu ambient familiar. Filla d’un advocat que havia lluitat al bàndol republicà i va emprendre el camí de l’exili i d’una mestra francesa, Muriel Casals va néixer a la ciutat d’Avinyó l’any 1945. Ben aviat, tots van tornar a Catalunya i es van establir a Sabadell, la ciutat del pare.

Estudiant brillant d’Econòmiques a la Universitat de Barcelona, Casals va decidir dedicar-se al món acadèmic i va ser, des de ben jove, professora del departament d’Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1981 va llegir la seva tesi doctoral sobre La indústria tèxtil llanera i la guerra del 1914-18, una recerca realitzada sota el mestratge de Jordi Nadal. Abans ja trobem les seves aportacions en algunes obres especialitzades, com el volum col.lectiu Economia critica: una perspectiva catalana, que Edicions 62 va publicar l’any 1973 com una mostra del pensament econòmic de la nova generació que connectava amb els grans corrents i debats mundials.

És en aquest ambient universitari on Casals també concreta el seu compromís polític i comença a militar al PSUC, l’organització principal de l’oposició clandestina al franquisme i un partit clau en la transició. A l’igual que d’altres professionals i acadèmics vinculats a les sigles històriques dels comunistes catalans, la jove professora formava part del cercle de confiança d’Antoni Gutiérrez Díaz, secretari general del PSUC durant quasi una dècada. Casals -que va continuar vinculada a aquest espai ideològic quan va refundar-se com a Iniciativa per Catalunya- va ser membre del primer Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a proposta d’aquesta formació, una tasca de la qual se sentia especialment satisfeta pel fet d’haver pogut col.laborar en la posada en marxa de TV3 i Catalunya Ràdio. Amb el pas del temps, es va anar distanciant d’ICV i, finalment, va deslligar-se de qualsevol opció de partit. Segons un dels seus amics, Casals va ser una de les primeres persones provinents del vell PSUC que es va declarar obertament independentista.

Ciutadana integrada en diverses entitats culturals i cíviques, Muriel Casals va ser membre de la junta de l’Ateneu Barcelonès i vicepresidenta de la Fundació Bofill, on va coincidir amb l’actual president de l’ANC, Jordi Sánchez, que llavors era el director d’aquesta important institució d’anàlisi social. Membre de la junta nacional d’Òmnium Cultural des del 2008, la seva arribada a la presidència de la històrica entitat va produir-se dos anys després. Si Jordi Porta va representar la modernització, la professionalització i l’obertura d’Òmnium a nous sectors joves i dinàmics, l’etapa de Casals ha estat la de la implicació de l’entitat en el sobiranisme, al costat de l’ANC i l’Associació de Municipis per la Independència. El tarannà dialogant i tranquil de Casals va ser de gran ajut per forjar consensos i accions unitàries. La seva imatge de dona enraonada que sempre trobava el to adequat es va fer habitual en concentracions i manifestacions sobiranistes, sovint fent tàndem amb Carme Forcadell, presidenta de l’ANC.

Qui firma aquestes línies va tenir l’honor de formar part de la junta d’Òmnium presidida per Muriel Casals. Com a màxima responsable de l’organització més potent, nombrosa i arrelada del catalanisme cultural, sempre va escoltar tothom i sempre va mostrar-se preocupada per arribar als ciutadans que no participen del projecte de la independència. La seva elegància natural combinava la intel.ligència amb la fermesa de les conviccions i la flexibilitat a l’hora de trobar solucions. Arran de la creació de Junts pel Sí, Casals va saltar a l’arena política com a independent i va ser escollida diputada al Parlament el 27-S. La seva presencia a les llistes va ser molt ben rebuda. La dama del sobiranisme cultural connectava amb molta gent.

Muriel Casals va estar casada amb el també economista i company d’estudis i de generació Emili Gasch –fill del famós crític d’art Sebatià Gasch-, amb qui va tenir una filla, la Laia. Fa un mes vaig tenir l’enorme privilegi de dinar a casa seva, amb un petit grup d’amics. La Muriel era conscient del repte enorme que tenen els diputats sobiranistes i era feliç de treballar per fer possible un nou país, més just i lliure. Els seus ulls bonics transmetien esperança, passió i sentit comú. La trobarem molt a faltar.