20 mai 2016 Iran, capital Madrid

A Iran –on hi ha un règim despòtic teocràtic- és prohibida la presència de les dones als partits de futbol. A Espanya –on des del 1977 hi ha un sistema democràtic- es prohibeix la presència de banderes estelades a la final de la Copa del Rei que jugaran el F.C. Barcelona i el Sevilla. L’estelada –com sap qualsevol persona alfabetitzada- no és un símbol racista, ni xenòfob, ni dictatorial. L’estelada és un símbol democràtic i pacífic, no té res a veure –per exemple- amb la bandera nazi o la bandera franquista, símbols d’odi i terror sota els quals s’ha assassinat, torturat, empresonat i reprimit milions de persones. Des de la transició ençà, diversos partits i entitats han fet servir l’estelada amb normalitat, començant per ERC, formació parlamentària i perfectament legal. La decisió de la delegada del govern central a la Comunitat de Madrid sembla copiada de l’actual règim de Veneçuela, per esmentar els governants d’un país que el PP –per cert- critica sovint, i amb  raó. Les autoritats de la UE haurien de pronunciar-se perquè estem parlant d’un dret fonamental com la llibertat d’expressió, vulnerat de manera arbitrària.

Miopia, cop calent o càlcul electoral? Què guanya l’Estat amb aquesta prohibició contra les estelades? Què hi guanya el PP? L’Estat espanyol no hi guanya res perquè és de manual que com més matussera i desproporcionada és una mesura legal més assenyala la feblesa profunda de l’ordre que pretén defensar, blindar i conservar; només un poder que se sap en fals és capaç d’impulsar excepcions tan impròpies d’una democràcia homologada. El PP, en canvi, deu pensar que hi guanya alguna cosa de cara a les eleccions espanyoles del 26 de juny, en la línia que apuntava fa poc amb sinceritat el ministre Fernández Díaz: pocs vots més es poden escurar dins l’electorat català, per això Rajoy gairebé no farà campanya entre nosaltres; la prohibició de les estelades va bé als populars per escenificar-se com el gran partit de l’ordre imperant davant els rojos, els separatistes i les set plagues bíbliques que –com tothom sap- eren deu en realitat.

Suposo que la responsable d’aquesta prohibició és conscient del magnífic regal que acaba de fer a la causa de l’independentisme i, de retruc, als partits que propugnen aquest projecte. I suposo que altres dirigents del PP –més intel·ligents- s’adonen del ridícul internacional que projecta aquest episodi. Un ridícul que es multiplica quan sabem que la mateixa delegada ha autoritzat per dissabte una manifestació d’un col.lectiu neonazi a la capital espanyola. Amb prohibicions d’estelades en partits de futbol està assegurat el creixement continuat dels partidaris d’un Estat català independent. Perquè ningú amb dos dits de seny vol ser tractat com un súbdit feudal quan toca ser ciutadans adults del segle XXI.