24 jun 2016 Suspensió democràtica
Algú amb tribuna a Madrid va dir un dia que calia “parar a Messi por lo civil o lo criminal”. De la notícia esportiva a la política, el marc d’actuació de certs poders i entorns de l’Estat és el mateix: aturar un moviment democràtic com l’independentisme català “por lo civil o lo criminal”. Ho sabíem, en teníem indicis. Ara en tenim proves rotundes, concloents, definitives: el contingut d’unes reunions del cap de l’Oficina Antifrau i el ministre de l’Interior, al despatx d’aquest darrer, demostra la voluntat de destruir diversos dirigents polítics catalans mitjançant –com recorda Enric Juliana- el mètode rus del kompromat, una guerra bruta basada en filtracions de rumors, insídies i falsedats. Artur Mas ho va patir durant la campanya electoral del 2012 i Xavier Trias també ho va suportar l’octubre del 2014, el mateix mes –precisament- en què van tenir lloc les trobades ara revelades de Fernández Díaz i De Alfonso.
El subtext d’aquest esdeveniment és tan o més greu que el text: contra els partits independentistes (pacífics, democràtics i perfectament legals) tot s’hi val. Contra el que els poders de l’Estat qualifiquen públicament d’amenaça, és “normal” que un ministre organitzi respostes “excepcionals”, mesures “extraordinàries”, solucions “irregulars”. Com va dir el director d’un mitjà de Madrid, “por encima de la verdad está la unidad de España”. D’aquí la tranquil·litat amb què el ministre parla i es mou davant el seu interlocutor, sabedor que gaudeix d’una legitimitat no escrita per ser molt imaginatiu, més enllà de l’Estat de Dret. Afinar, vet aquí el verb clau. L’home que ha de salvar l’statu quo no pot descartar cap via, també la d’intentar un cop de mà a CDC, per carregar-se Mas i posar un titella. El ministre escolta, expectant, com el seu entusiasta col·laborador li explica que “els hem destrossat el sistema sanitari”, un mètode que supera el manual de Putin. Fa tres-cents anys, la pràctica era enverinar els pous d’aigua perquè la població emmalaltís. Ara tot s’ha sofisticat.
Estem parlant de guerra bruta contra els partits i els polítics independentistes, però aquest no és un assumpte relacionat només amb el procés català. L’escàndol afecta tota la ciutadania espanyola perquè representa una suspensió intencionada de la democràcia i les seves regles, des del cor mateix de l’Estat. La compareixença ahir de De Alfonso al Parlament, trufada d’amenaces, mostra molt bé l’estil d’aquests salvadors de la pàtria. El mateix ministre que va reunir-se amb l’imputat Rodrigo Rato al seu despatx i el mateix que mai no explica d’on surten certs informes policials ha rebentat el sistema des de dins. En qualsevol Estat democràtic, aquest ministre dimitiria o seria cessat. O no és més important la credibilitat de la democràcia que Fernández Díaz?