19 set 2016 El partit de Puigdemont
Resulta paradoxal –per no dir una altra paraula– que la principal figura institucional en actiu dels convergents sigui un dirigent que exhibeix data de caducitat. Carles Puigdemont no té intenció –a dia d’avui– de ser candidat del PDC (amb aquest o un altre nom) a les futures eleccions, tant si són constituents com si no. Tot i aquest convenciment, se sap que, en canvi, l’actual president se sentiria més còmode –arribat el moment– com a candidat d’una reedició de Junts pel Sí, una operació improbable. D’altra banda, si els republicans acabessin canviant de criteri i acceptessin mantenir la coalició que va ser pensada per al 27-S, tot fa pensar que voldrien que el cap de llista fos Junqueras, atesos els resultats de les dues darreres generals, que assenyalen que ERC està per davant del PDC.
La manera sobtada i particular que va portar Puigdemont a la presidència arran de la renúncia d’Artur Mas explica aquesta situació. També la idea –al meu parer erroni– que amb divuit mesos es podria conduir el país fins a les portes de la independència. Puigdemont és presoner del concepte d’una independència-exprés que, al seu torn, és fill d’un frame antipolític, ineficaç i pueril: “Tenim pressa”. Això ho pensen molts, també dins del Govern, però no gosen dir-ho en públic per no ser titllats de “processistes”, un neologisme desafortunat que és, alhora, una expressió de ceguesa estratègica i una clàusula d’exclusió destinada a presentar el discrepant com si fos hostil o sospitós de vés a saber què. Tanmateix, quan el Govern ha de concretar la manera de concloure la legislatura, les respostes no són ni clares ni unívoques. L’única cosa segura és que hi haurà eleccions a Catalunya l’any que ve. I que els comuns són els que aprofiten més bé el temps per intentar assolir un nou espai de poder.
Fins a quin punt van plegats el president i la jove direcció del PDC? Marta Pascal, en una recent entrevista a La Vanguardia, ha dit que espera que Puigdemont sigui el candidat del PDC i que “quan sigui el moment ja en parlarem”. Ho desitja, però no ho sap. Si els convergents no tenen Puigdemont com a cap de cap de llista, quina cara hi posaran? Diguem-ho d’una altra manera: si la nova Convergència no és el partit de Puigdemont, el seu horitzó és encara més complicat del que sembla. Però un hipotètic partit de Puigdemont és una incògnita. Mas va aconseguir –en el darrer minut– que Junts pel Sí fos una realitat, i això va enterrar el partit del president. Puigdemont està en disposició de liderar el partit del president d’aquí a pocs mesos? Estarien d’acord a propiciar-ho els joves barons que piloten el PDC? Es veu Puigdemont reconstruint el centre sobiranista des de l’oposició? Quan toqui admetre solemnement que la independència necessita més temps i més vots, qui serà el líder més creïble per a les classes mitjanes? Hi ha algú amb el cap clar entre la boira i Colau?