24 oct 2016 “Siamo in alto mare”

Tinc un amic italià, nascut en una ciutat marinera, que fa servir una expressió que m’agrada molt: “Siamo in alto mare”. Som en alta mar. Què vol dir aquesta dita? Tenir problemes sense una solució a la vista, ser lluny de cap sortida, viure una situació incerta i complicada i també –atenció– perdre els punts de referència de la navegació i agafar una ruta equivocada. El PSC, amb Miquel Iceta al capdavant, pot dir siamo in alto mare. És evident. La cara del primer secretari del socialisme català era ahir –sortint de la reunió del comitè federal del PSOE– la d’algú que també semblava tenir mal di mare.

Iceta va explicar-se clarament davant la resta de membres de la direcció del PSOE. Però els 139 que van votar a favor d’abstenir-se per deixar governar Rajoy –els que van imposar-se finalment– segur que no comprenen les seves raons. “Companys i companyes, el problema del PSOE no és el PSC, és Rajoy”, va sentenciar el dirigent català. Va ser una mentida pietosa. Perquè el PSOE sempre ha vist el PSC com un problema, en la mesura que des de Ferraz no s’accepta que Catalunya és una nació ni es fa res per impulsar un federalisme real i tangible. El problema del PSOE és el PSC perquè –per damunt de tot– és Catalunya. Si la situació de Catalunya no fos la que és, el PSOE ja hauria fet una majoria alternativa. Des de l’època de González, tothom sap que cal conviure amb aquest problema. El motiu? Cap socialista arriba a la Moncloa si no guanya les generals a les circumscripcions catalanes. El socialisme andalús mana, però el socialisme català és indispensable per assegurar victòries.

Realitats dures, històriques. Siamo in alto mare. Iceta va dir també ahir que “res no ens horroritza més que la perspectiva de deixar de compartir amb tots els socialistes un projecte federal per a Espanya”. Quin projecte? Aquest projecte no existeix i d’aquí plora la criatura. És un no-projecte, és pur seguidisme del PP, i per això el socialisme català ha anat perdent musculatura, dirigents, quadres i votants. En benefici del sobiranisme i –sobretot– de Podem, els comuns i Colau. Iceta analitza molt bé fins el moment en què ha d’admetre que el pacte subscrit el 1978 pel grup de González i els socialistes catalans ja no té avui cap relat que el justifiqui. Altrament, si el federalisme fos viu, l’independentisme no hauria crescut tant, és obvi. Iceta mateix ho va explicar lúcidament a la reunió del comitè federal, quan va aparcar els subterfugis: “L’independentisme té avui el suport de gairebé el 48% dels catalans. No hi ha dubte que les causes són moltes. També errors nostres”.

Demà dimarts, el consell nacional del PSC decidirà el que faran els seus diputats respecte a la investidura de Rajoy. Siamo in alto mare. Vertigen, la brúixola va boja. El socialisme català s’ho juga tot en aquest moviment, començant per la seva raó de ser.