15 mai 2017 Descongelar la ideologia
El PDECat ha fet un acte per dir a la gent que la seva ideologia no és la mateixa que la d’ERC ni la de la CUP. Per dir, en definitiva, que passar del nacionalisme autonomista a l’independentisme no suposa –no hauria de suposar– abandonar les idees que connecten amb una part important de ciutadans. Marta Pascal té clar que no només d’independentisme pot viure el seu partit, que és imprescindible marcar un territori ideològic propi i dibuixar un perímetre de prioritats en els capítols social i econòmic. Pascal és una dona que sap –a diferència d’altres que viuen en la inòpia– que sense fer la batalla de les idees i de les paraules cap projecte polític es pot desenvolupar. Però la coordinadora general no ho té gens fàcil.
El primer obstacle és l’existència de Junts pel Sí, una coalició creada amb una finalitat excepcional, que posa el PDECat sota un paraigua no sempre còmode pel que fa a determinades polítiques i certs discursos; el president Puigdemont, que manté un perfil institucional poc lligat a servituds de partit, no és un element que pugui o vulgui compensar aquesta circumstància. El segon obstacle és la necessitat que el Govern de Junts pel Sí té del suport dels diputats cupaires, que mantenen una actitud bel·ligerant permanent contra la majoria dels plantejaments del PDECat. I el tercer obstacle és l’establiment d’un clima d’opinió que afavoreix els missatges populistes (d’esquerres, en el cas català) i les receptes antigues presentades com a noves. Tot això fa que Pascal no pugui parlar gaire del que vol defensar la seva marca més enllà de la creació d’un Estat català.
A la pràctica, CDC va congelar el seu discurs a partir del 2012 per centrar-se en el procés. L’excés de zel de Mas a l’hora d’aplicar les retallades el 2010 també hi va contribuir. La direcció del PDECat vol descongelar la seva ideologia i posar-la damunt la taula: s’ha adonat que ni ERC ni la CUP han postergat les seves idees, cosa que implica que hi ha un espai ideològic que se sent orfe. Més enllà de les diferències internes, tots els dirigents del PDECat tenen clar que la nova organització ha d’actualitzar i sintetitzar el llegat de tres corrents europeus de govern: la socialdemocràcia més flexible (el New Labour de Blair), el liberalisme social més dinàmic i els democristians renovats (cas dels italians). A l’hora de la veritat, es tracta d’impulsar polítiques contra la desigualtat i l’exclusió combinades amb polítiques de creació de riquesa i modernització. Des d’un europeisme militant i una concepció horitzontal i oberta dels partits.
Pascal i els seus parlen de Macron. És lògic. Però val més que siguin una mica prudents a l’hora de buscar paral·lelismes a corre-cuita, no fos cas que caiguessin en el ridícul d’Albert Rivera quan es posa al costat del nou president de França i vol fer passar bou per bèstia grossa.