21 nov 2019 Se’n van o fugen
Després d’Albert Rivera van plegant altres dirigents del seu partit, n’hi ha que només abandonen el càrrec i n’hi ha que fan saber que deixen la política. Quan Rivera era el líder de Cs, vaig escriure que el seu error principal va ser no tenir prou distància sobre el personatge que li havia tocat representar, sempre li va mancar l’escepticisme preventiu amb què els bons polítics es vacunen per suportar amb esportivitat les inclemències consubstancials a la lluita pel poder. Ara no faré llenya de l’arbre caigut, no aplicaré a Rivera l’estil amb el qual la seva formació va fer-se un lloc, una manera d’actuar arrogant i barroera, que ha contribuït a degradar la democràcia espanyola i a fer molt difícil l’intercanvi d’opinions. És un tarannà que va començar a Catalunya quan eren quatre gats i van exportar després a les Espanyes.
Per la manera com diuen adéu els dirigents de Cs que se’n van o fugen, veiem que el seu gran problema és haver cregut que guanyarien fàcilment sense baixar de l’autocar. L’excés de confiança extirpa tot exercici d’autocrítica. Si a això hi afegim la purga de dirigents que discrepen, tenim la millor recepta per acabar malament. A la cúpula de Cs estaven tan convençuts que es menjarien el món que es van ennuegar amb un tros de realitat que no van mastegar com calia. Un bon amic em regala aquesta imatge: la manera com els càrrecs de Cs anaven pel món recordava aquells que arriben amb molta gana a un banquet i es llancen sobre el menjar sense mirar si donen cops o si trepitgen alguns peus. La gana i la pressa de poder del personal de Cs eren tan indissimulades que resultaven terriblement ingènues. Darrera d’aquesta pulsió caníbal, s’endevina una ignorància extrema de les servituds, les dificultats i les complexitats de la política. Llevat d’algunes honroses excepcions, els polítics de Cs sempre m’han semblat practicants molt motivats i poc entrenats d’un esport del qual desconeixen totes les regles.
El gran problema de Cs és haver cregut que guanyaria sense baixar de l’autocar
Se’n van o fugen, cadascú en sabrà els seus motius. A la tercera temporada de la telesèrie The crown –magnífica com les dues primeres–, se’ns expliquen les relacions d’Elisabet II amb el premier laborista Harold Wilson. Diria que és al capítol tercer que els guionistes ens regalen una escena en la qual Wilson detalla a la reina el secret del lideratge en una societat on els mitjans de masses ho són tot, especialment la televisió. És una lliçó sensacional que pot fer servei als que no abandonin el vaixell de Cs. I també a altres polítics amb càrrecs importants.